Primers becats per estudiar filologia catalana: "Hem de salvar el català"

Barcelona"Hem de salvar la situació actual del català", afirma Núria Graner. Fins i tot ha canviat de carrera i aquest curs ha començat filologia a la UAB després de veure la campanya Tria Filologia i d’adonar-se de com està el català a Barcelona: "Ni tan sols t’entenen en català, et menyspreen amb males cares si el parles i no es compleix la llei de Política Lingüística". Al seu costat hi ha l’Aniol Torreblanca, company a la UAB, que ha triat la mateixa opció: "Parlo en català amb tothom i els corregeixo si fan una falta, des de l'afecte, perquè trobo que hem de cuidar el català i estendre’l", diu, de manera que la carrera li donarà el coneixement i l’autoritat per fer-ho. I més enllà, Arnau Trilla, que estudia a la Universitat de Lleida: "Ja m’interessaven les humanitats i la llengua catalana, però arran de la caiguda d’ús que pateix el català en àrees urbanes, volia ajudar a fer-hi front i promoure el català entre els joves, que s’està perdent", afirma. Són tres dels alumnes que han rebut la primera beca per estudiar filologia catalana de la Generalitat, una iniciativa que vol sumar vocacions i llicenciats en català.

El nombre d’estudiants de filologia catalana va tocar fons fa una dècada. La caiguda de la natalitat i l’augment de les titulacions va afectar una carrera que és crucial per garantir la transmissió de la llengua. A més, la manca de convocatòria d’oposicions perquè les places estaven ocupades per les primeres generacions de professors de català va generar la sensació que el grau ja no tenia gaire futur. "La situació ha canviat radicalment", assegura el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que és filòleg i va dirigir el departament a la Universitat de Barcelona. "Les jubilacions i les noves demandes socials han repercutit en el creixement de la demanda de professionals, que tenen una alta taxa de col·locació. Ens falten graduats, fins al punt que es contracta per fer aquesta feina gent que no s’ha format en filologia", assenyala Vila referint-se a un dels problemes de les borses d’educació.

Per això Política Lingüística va llançar la campanya Tria Filologia i la primera beca per estudiar filologia catalana, que va entregar aquest dijous a 25 alumnes de primer. Estan valorades en 4.500 euros cadascuna (500 euros mensuals durant el curs), són per a menors de 25 anys i es donen amb criteris d’excel·lència acadèmica, renda familiar i coneixement de llengües de la immigració. "Aquest curs hi ha 325 alumnes matriculats a filologia catalana, s’han més que doblat els estudiants respecte a fa una dècada i arribarem a la xifra més alta dels últims deu anys", celebra Vila. El curs anterior els matriculats van pujar un 21%, i aquest curs, un 8%. La nota de tall ha passat del 5 al 6,16 a la UB, cosa que indica que creix l’interès pel títol.

Falten els 'altres' estudiants

Malgrat això, els departaments de les universitats tenen uns quants reptes, assenyala el conseller. Cal créixer més per respondre a la demanda del mercat. Cal incrementar la diversitat de gènere i origen, sumar-hi estudiants que no necessàriament estiguin vinculats familiarment amb la llengua i "que no se senten legitimats per estudiar filologia catalana", i hi afegeix: "La seva experiència és molt útil perquè més persones adoptin el català". I "cal fer uns graus atractius i alineats amb el segle XXI", afirma el conseller de cara als professionals del gremi que ahir eren a l’acte, que es va celebrar a l’antic Hospital de Sant Pau.

La jove filòloga valenciana Gal·la Martí va explicar la seva experiència amb la carrera. Només llicenciar-se, va començar a exercir de professora, que era la seva vocació. Treballa en un institut al Baix Llobregat, en un entorn complicat per al català, i ho compagina amb la faceta de comunicadora, que explota fent vídeos com a creadora de contingut. "Vull ensenyar als alumnes que amb el català es pot arribar a qualsevol lloc. Soc professora i influencer. El català no és una cosa que només estigui a l’aula", explica. Els seus vídeos sobre estil de vida i dialectologia es van anar fent virals després de la pandèmia i ara té vuit mil seguidors a Instagram.

La militància pel català, com en els primers anys de recuperació democràtica, torna a estar entre les prioritats dels nous estudiants, molts dels quals no són de Barcelona ciutat, diuen els becats. "Hi ha poca gent que parli català, sobretot als restaurants i botigues t'atenen en castellà, i cansa molt. És molt important ser profe i motivar la gent a parlar català, que s'està perdent", diu Jana Folquet, de Badalona. L’altre argument imbatible en què coincideixen és "la passió" que els han encomanat les professores de llengua i literatura als instituts, diu Bruna Olivé, de Vilanova i la Geltrú, que vol ser correctora. Un alumne recorda que va decidir-se per filologia quan a classe li van fer llegir Apel·les Mestres. Diu així: «No em preguntis per què, però l’estimo / de cor la meva llengua; / no ho preguntis en va, sols puc respondre’t: / “L’estimo perquè sí, perquè és la meva"».