Després d’aprovar un pla de xoc amb una inversió extraordinària de 8,8 milions d’euros per reforçar el català entre adults, Política Lingüística ha anunciat que aquest any s’ha arribat al rècord de 41.000 inscrits en algun dels 1.900 cursos de català disponibles. S’han ofert un 15% més de places, un total de 43.000, després de les reiterades queixes de manca d'oferta adaptada a les necessitats dels immigrants i de cues per accedir-hi. S’han contractat 63 professors nous, i a 131 se’ls ha ampliat la jornada. El Consorci disposa d’una xarxa territorial de 20 centres de normalització lingüística i 143 punts d’atenció a Catalunya. Enguany s’ha ampliat l’oferta territorial a 27 nous municipis i en nous barris de Barcelona, s’han reforçat els cursos a la franja horària vespertina i s’ha coordinat per oferir el nivell C2 amb altres institucions.
Set anys, 8.000 km i 2.600 euros: l'odissea de l'Anastasiya per aprendre català
Rècord de 41.000 persones inscrites a un curs de català al Consorci per a la Normalització Lingüística, que continua tenint llista d'espera
Barcelona"Que bé que parles català! Hi ha molta gent que no l’aprèn en tota la vida, però no costa gens!", li va deixar anar un noi a Anastasiya Oliynyk Kabachynska. Pretenia afalagar-la en una trobada casual durant les vacances. "Sí home, que no costa gens!", li va respondre ella. "Gairebé exploto pensant en el temps, els diners i els quilòmetres que hi havia invertit!", recorda a l’ARA. De fet, es va posar a comptar-ho i el resultat va ser impressionant.
"Per a mi ha estat més una batalla que un procés d’aprenentatge", confessa, ara que veu a les notícies que s’hi dedicaran més recursos. El dia que la Generalitat anuncia un rècord de 41.000 persones inscrites a un curs de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (s'han ofert 43.000 places, un 15% més que el 2024), el seu testimoni serveix per recol·locar expectatives: ni és tan fàcil, ni és tan ràpid, ni l’oferta de cursos cobreix tot el país i totes les necessitats. De fet, 6.000 persones s'han quedat sense plaça pel Consorci, segons Òmnium Cultural, que demana portar els cursos de català als llocs de feina.
Després de treballar deu anys a l’ONU, l’Anastasiya va arribar fa vuit anys d’Ucraïna a Catalunya, en concret a Tàrrega, d’on és la seva parella. Llicenciada en dret internacional i intèrpret d’anglès, va venir amb el castellà après, mentre que només va trobar Duolingo com a recurs digital per aprendre català. De moment, anava castellà C1 - català A1. Potser en un altre context més castellanitzat no hauria tingut tanta pressa per aprendre català, però ella tenia clar que a l'Urgell era prioritari. "Soc una persona ambiciosa i amb ganes d’integració. Entenia la situació del català i el castellà perquè la comparava amb la de l’ucraïnès i el rus. Necessitava el català per parlar amb la família, per la meva carrera, per ser part de la societat. Em vaig apuntar a la coral i a ioga, i aquí tothom parla català i no canvien de llengua si estem en grup. Em perdia totes les bromes i em sabia greu!" Ja tenim el mòbil per aprendre català. Ara ve el crim.
Sense cursos a les capitals
Resulta que a Tàrrega –amb un 24% de nascuts a l’estranger; la mitjana a la comarca de l’Urgell és del 21%– només va poder cursar el nivell inicial de català, perquè al Centre per a la Normalització Lingüística ofereixen fins al nivell A2. Quan va superar-lo, per fer classes presencials de nivell intermedi s’havia de desplaçar 50 quilòmetres, a Igualada. Però la història es va repetir aviat. Tot i ser una ciutat de més de 40.000 habitants, el doble de Tàrrega, a Igualada van tancar el grup de llengua perquè només hi havia nou inscrits. L’Anastasiya va haver de fer els 50 quilòmetres en direcció cap a Lleida. Millorar el català li demanava temps, diners i cotxe, perquè tampoc no hi ha un bon servei de transport públic intracomarcal. "Cada any es repetia la mateixa història: jo amb ganes d’aprendre i sense cursos. Aquí és més fàcil aprendre anglès, francès i alemany que català!", es lamentava. Finalment, el nivell B2 se’l va treure en línia, perquè va coincidir amb el confinament.
Tot i que ja parlava prou bé per fer vida normal, va persistir perquè necessitava el C1 si volia aspirar a una plaça pública. "Oh, aquest C1 m’ha costat llàgrimes, esforç, temps i diners!", exclama. Amb l’esgotament físic d’haver tingut un fill i amb l’esgotament de patir en diferit la guerra al seu país –aquell any va acollir tretze refugiats a casa–, va haver de fer una aturada d’un any dels cursos de llengua. Un cop hi va tornar, el C1 li va costar tres anys d’estudi en línia i, en paral·lel, es va apuntar a l'únic curs presencial que podia fer al seu municipi, el C2 a l’Escola Oficial d’Idiomes. Fins i tot va arribar a deixar la feina per centrar-se en el català. El progrés ha depès també de topar amb bons i mals professors, s’ha trobat interès i s’ha trobat indiferència, la qual cosa agreuja el fet que hi hagi poc material per a l’aprenentatge del català des d’una llengua no romànica.
Finalment, l’Anastasiya s’ha tret per partida doble el C1 i ha estat a prop d’aprovar el C2. "Per fi estic feliç amb el català, però volia que se sabés el que costa", diu. Per això va enviar una carta a l'ARA. Ara li toca centrar-se en passar les oposicions. Però, perquè ho sàpiga aquell noi que li va dir que "no costa gens", aquestes són les xifres per arribar a treure’s el C1 de català: "Gairebé 1.000 hores d’estudi durant set anys, uns 8.710 km de desplaçaments, uns 2.600 euros gastats i tretze professors de català".