Apocalipsi digital: Facebook vs. 'The New York Times'

Michael Wolff és un dels reporters estrella de Vanity Fair . És l'autor de la millor biografia de Rupert Murdoch. També escriu a Technology Review , una revista del MIT. Justament aquí, diu: "Facebook (FB) no només està en camí de fer fallida, sinó que pot arrossegar al precipici totes les webs que viuen de la publicitat". En Wolff té un punt: a mesura que el nombre d'usuaris d'aquesta xarxa social creix (uns mil milions) augmenta l'espai publicitari en oferta i ho fa a un ritme molt superior al de la demanda de publicitat. L'ajustament entre una oferta gairebé infinita i una demanda finita es fa, naturalment, via preus a la baixa. És a dir, a mesura que creixen els usuaris, els ingressos per usuari són inferiors.

Els venedors de Facebook repliquen que, fins ara, han sostingut el ritme d'entrada d'usuaris i demanen paciència, ja que és una plataforma tan nova i original que els publicitaris encara no han encertat la mena d'anuncis i accions de promoció que s'hi adiuen més. S'hi juguen la vida, perquè els ingressos de Facebook provenen en un 82% de la publicitat. Si aquesta entrada d'ingressos no se sosté, l'invent cau. Bé. És possible que algú hi trobi el desllorigador. O no. El que li volia dir és que The New York Times (uns 45 milions d'usuaris i lectors) ingressa anualment una mitjana de mil dòlars per lector, mentre que la mitjana de Facebook puja a… 4,3 dòlars per usuari i any. La segona qüestió -perdoneu-me un pèl de demagògia- és: qui arribarà abans a una mitjana d'ingressos de zero dòlars anuals per lector? Vull dir: qui en té més probabilitats? No penseu només en volum. Incloeu-hi altres factors, com ara que els usuaris de Facebook cada cop el fan servir més des del mòbil, on la publicitat encara té menys presència. La primera qüestió, però, és: què fa la diferència entre Facebook i el Times ? Exacte, els continguts. La resta és conversa.