DÍGITS I ANDRÒMINES

Ciutats amb rodes compartides

Els serveis digitals de lloguer de vehicles guanyen terreny, però les preferències de mobilitat dels usuaris i els incentius econòmics fan que la seva implantació a Barcelona encara sigui inferior a la de Madrid

Ja fa uns anys que els nous serveis digitals de mobilitat urbana estan conquerint els carrers de les grans ciutats del món: els smartphones han renovat el model tradicional del lloguer de vehicles i amb una aplicació connectada a la targeta de crèdit ara pots disposar d’un cotxe, una moto o una bicicleta durant l’estona que et calgui. Són un bon complement dels vehicles compartits per excel·lència, els del transport públic. El mercat hi és: acostumats per Netflix i Spotify a substituir la propietat dels béns immaterials pel pagament per ús, els consumidors digitals estan disposats a aplicar-ho també als objectes materials, fins al punt que els fabricants d’automoció ja tenen clar que en un futur no gaire llunyà vendran més cotxes a gestors de flotes que a usuaris finals. Els avantatges per al medi ambient i per a la comoditat també són clars: considerant que la majoria dels cotxes es passen aturats més del 80% de la seva vida, compartir-los entre diversos usuaris contribueix a reduir la quantitat de vehicles en circulació. Orazio Corva, director de Car2Go a Espanya, assegura que a les 26 ciutats del món on ofereixen servei cadascun dels seus vehicles elèctrics ha tret dels carrers entre set i onze cotxes particulars.

Ara bé, el fenomen dels vehicles d’ús ocasional no es propaga de manera uniforme. A Madrid hi conviuen almenys quatre plataformes digitals de cotxes compartits en modalitat flotant: l’agafes on el trobes i el deixes on vols -o pots-: la citada Car2Go, eMov, Ziti i Wible. En menys de tres anys d’activitat, la primera ja presumeix de 200.000 clients i la segona de més de 170.000, que ocupen els cotxes fins a 15 vegades al dia durant un període mitjà de 20 minuts. Però cap d’elles opera a Barcelona, on l’oferta es redueix de moment a Avancar, que funciona de manera circular: cal retornar el cotxe al mateix aparcament on es va recollir. En part el motiu de la diferència és l’actitud dels ciutadans cap al transport urbà. Segons l’estudi de mobilitat digital que l’escola de negocis ISDI presentarà aquesta setmana, un 29% dels madrilenys fan servir el cotxe cada dia, mentre que entre els barcelonins aquesta proporció baixa al 13%. Dionís Guzmán, el director d’ISDI a Barcelona, explica que a la capital catalana una quarta part dels ciutadans es desplacen en metro, una proporció semblant a la de Madrid, però abans d’optar pel cotxe encara hi ha un 17% que prefereixen l’autobús. Però Corva apunta un altre motiu per a la diferència: les zones d’aparcament regulat. L’ajuntament de la capital de l’Estat incentiva l’ús de les plataformes de cotxe compartit dispensant-les de l’obligació de passar pel parquímetre mentre el vehicle no circula, amb la justificació que els cotxes de les seves flotes (500 Smart de Car2Go, 600 Citroën d’eMov, 500 Renault de Zity, 500 Kia de Wible) són elèctrics. A Barcelona, en canvi, els mateixos cotxes haurien de pagar la zona blava o verda, amb un cost addicional que neutralitzaria el model de negoci. Miquel Roca, director de projectes i innovació del RACC, confirma aquest aspecte com a motiu de la diferència entre les dues ciutats. De fet, ara mateix és objecte de negociació entre l’Ajuntament de Barcelona i les plataformes interessades a implantar-se aquí, com la citada Car2Go. De moment, alguns actors s’adapten a les condicions vigents: Seat va comprar fa uns mesos la plataforma Respiro, nascuda a Madrid amb el mateix model que Avancar, i es prepara per obrir-la a Barcelona. I el seu centre d’innovació Metropolis Lab té en marxa una prova pilot a la ciutat amb 10 Mii elèctrics a disposició dels empleats de les empreses instal·lades al Pier 01. A l’Ara.cat podeu veure un reportatge sobre el funcionament del servei.

El que sí que funciona molt bé a Barcelona són les motos elèctriques compartides. Tractant-se d’una de les capitals europees amb més ús de les dues rodes, és el territori ideal per a serveis com eCooltra, Muving, ioScoot i Yugo. Guzmán suggereix que el bon clima de la ciutat és un dels motius principals de l’èxit, com també ho és per a la proliferació de serveis de bicicletes de lloguer: al veterà Bicing municipal, que està pensat per a residents i aplica un model mixt a cavall entre el lloguer flotant i el circular, ja que les bicicletes s’han de deixar en una estació de la mateixa xarxa però que pot ser diferent de la d’origen, s’hi han afegit altres de més adequats per a visitants com Donkey Republic i Drop Bikes, que operen amb el model flotant. Això és el que amoïna alguns municipis, que no volen que els passi el mateix que a les ciutats xineses de Shenzhen i Guangzhou, on els carrers són plens de bicicletes llogades i abandonades perquè als seus propietaris, Mobike i Ofo (amb suport de Tencent i Alibaba, respectivament), els surt més a compte substituir-les que recuperar-les i tornar a posar-les a punt. La proliferació d’aquesta brossa amb dues rodes posa en qüestió els teòrics beneficis mediambientals dels serveis i està frenant la seva expansió a la resta del món.

També té el seu interès observar els factors empresarials dels nous models de modalitat compartida. Mentre els serveis de dues rodes acostumen a néixer en la nova economia i compren els vehicles a fabricants establerts (les motos elèctriques de Muvin són de la catalana Torrot i les d’eCooltra de la polonesa Govecs), al darrere de tots els serveis de cotxes hi ha marques d’automoció i altres empreses de l’economia tradicional: Car2Go és propietat de Daimler i fa pocs mesos s’ha fusionat amb DriveNow, el seu homòleg de BMW; eMov ho és del grup PSA (Peugeot, Citroën, Opel) en aliança amb l’empresa d’aparcaments Eysa; Ziti està impulsada per Renault i Ferrovial, i Kia i Repsol han muntat Wible. Avancar és propietat de Zipcar, filial del gegant de lloguer Avis. I a Drivy, per al lloguer de cotxes entre particulars, hi participa l’asseguradora alemanya Allianz. La diversificació de les empreses de tota la vida arriba fins i tot als taxis: el propietari de la plataforma myTaxi -que en el seu moment va absorbir el seu rival Hailo-és Mercedes. En tot cas, l’activitat és tan alta que el millor que podem fer els usuaris és recórrer a aplicacions multimodals com Free2Move o RACC Trips, que recullen en una mateixa pantalla totes les opcions de transport compartit que tenim a l’abast allà on ens trobem, per poder triar la que ens convingui més.

Més continguts de