Cultura, disposada a pagar el cost de fer tornar iCat a la FM

Retirar-la de les ones va suposar un estalvi de 800.000 euros

Durant la festa del desè aniversari d’iCat, el jingle més repetit va ser la petició perquè la ràdio tornés a les ones i deixés de ser una emissora exclusivament digital. Que els músics participants al concert ho reclamessin entra dins de la normalitat de qui vol una finestra més per a la seva obra. Però el fet que el primer a sol·licitar el retorn a la FM fos el conseller de Cultura, Santi Vila, suposa un abans i un després en el posicionament del Govern pel que fa a aquestes freqüències, desocupades des que la marca cultural de Catalunya Ràdio va passar a ser una ràdio només online, l’octubre del 2012.

Fonts del departament de Cultura consultades per l’ARA admeten que la proclama de Vila no era només paper mullat o una picada d’ullet als assistents a la festa d’aniversari. La conselleria treballa per trobar la fórmula que permeti rehabilitar iCat com a ràdio hertziana, de manera que recuperi el sufix FM que solia acompanyar el nom en els primers anys de vida. El problema és que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) no penja de Cultura, sinó de la secretaria de Comunicació, adscrita a Presidència, que actualment comanda Miquel Martín i Gamisans, nomenat a instàncies d’ERC. Tanmateix, Vila podria assumir el cost d’aquest retorn a les ones, no en forma de finançament ordinari però sí patrocinant alguns espais de la graella, de manera que es pugui cobrir el sobrecost que comportaria l’operació. De moment, s’han produït els primers contactes entre Cultura i la CCMA.

El problema és el cost. En el moment de suspendre les emissions per ràdio d’iCat, l’emissora costava 1,6 milions d’euros (incloent-hi el transport del senyal i els continguts). La renúncia a l’FM va comportar un estalvi d’uns 800.000 euros, que són els que, en teoria, hauria d’aportar Cultura, ja que l’ofec econòmic que pateix la Corporació li impedeix cobrir part d’aquest cost. Però el departament que comanda Vila busca fórmules que li evitin haver d’assumir el cost íntegre. En aquest sentit, volen explorar totes les fórmules que hi ha a l’abast per minimitzar l’import final de la factura. Una possibilitat seria implicar-hi el sector privat. L’altra, aconseguir que el departament de Presidència financi un altre tram del cost. I la tercera, més probable, abaratint la despesa, renunciant a emetre totes les hores (o fent programació conjunta en algunes franges).

El que cal descartar, en principi, és que la CCMA incorri en un sobrecost, ja que està embrancada en una negociació de més abast: necessita 26 milions d’euros addicionals als 225 milions que ja rep per repetir tot just el nivell de despesa de l’any passat. Això passa perquè enguany ha de fer front a dues partides noves, que són el retorn de la paga extra als treballadors públics decretat per la Generalitat i el del 5% que es va retallar la plantilla voluntàriament (a canvi de no fer un ERO el 2011) i que el Suprem ha tombat. Si aquests diners no arriben, fonts de la direcció de la Corporació admeten que hauran de fer noves retallades en les graelles de TV3 i Catalunya Ràdio. Les constriccions econòmiques fan que, ara com ara, la renovació de diferents sèries estigui aturada. És el cas de Nit i dia, que, tot i l’èxit de crítica i audiències satisfactòries, encara no ha pogut firmar el rodatge d’una segona temporada.

I hi ha una altra dificultat afegida: els treballadors de la ràdio reclamen que se segueixi avançant cap a l’equiparació de salaris amb els seus homòlegs de TV3, la qual cosa també comporta un augment de la despesa. De fet, aquesta setmana van mantenir una jornada parcial de vaga, dimarts, en la qual exigien també que “la direcció de la CCMA resolgui els greus problemes de personal” que pateix la ràdio “des de fa massa temps”. En concret, denuncien que es negui “a cobrir baixes, maternitats, permisos, defuncions i excedències, a banda dels greuges que la plantilla viu a conseqüència del procés d’acomiadament col·lectiu” viscut a TV3 i Catalunya Ràdio fa tres anys.

Més continguts de