Francesc Cano: "Vaig llençar el mòbil a les escombraries"
Tinc dos mòbils: una Blackberry Curve i un Nokia que és el pare de tots. El que necessito és que al telèfon amb el qual truco no se li acabi mai la bateria. I amb el Nokia, que no fa res, puc trucar tantes vegades com vulgui i m'aguanta tot el dia. La Blackberry també m'aguanta tot el dia, tot i que també la utilitzo molt. L'aplicació que faig servir més és el correu electrònic; hi tinc tots els meus comptes. El 90% del correu el gestiono amb la Blackberry, llegint i responent, i fins i tot de vegades puc arribar a escriure-hi un article breu.
Faig moltíssimes trucades, i a la universitat els altres professors i els alumnes sempre em fan la broma que sóc el professor amb qui no es pot parlar mai perquè sempre parla per telèfon. El meu somni seria fer desaparèixer tots dos mòbils, però crec que m'estressaria més saber que m'estan trucant i no responc que no pas respondre totes les trucades. El pitjor és que quan parles per un sempre et truquen per l'altre, i això és molt estressant. Si comunico, que no em truquin a l'altre...
L'altre dia vaig perdre el vell, el que és només per trucar. Per accident, el vaig llençar al contenidor de les escombraries. Vaig valorar abocar-m'hi per agafar-lo, però finalment vaig decidir deixar-lo. El més còmic era sentir com sonava dins del contenidor. Tenia un punt entre trist i sòrdid. Vaig anar a una botiga i en vaig demanar un altre de franc. Si perdés la Blackberry, seria diferent.
