DÍGITS I ANDRÒMINES

Guerra civil a Silicon Valley

Les relacions entre Apple, Google, Facebook i Amazon són cada vegada més complexes: les quatre empreses són competidores directes en diversos àmbits, però alhora depenen mútuament dels seus serveis

Fa uns dies, els empleats de Facebook i Google van descobrir que no podien fer servir als seus iPhones les aplicacions mòbils per a ús intern amb què accedien a serveis corporatius com els autobusos llançadora o les consumicions a la cafeteria. També els van deixar de funcionar les versions preliminars d’alguns títols comercials que havien de provar abans de fer-les públiques. L’explicació: Apple havia revocat als dos gegants d’internet les credencials digitals que els permetien distribuir contingut a un grup restringit d’usuaris mitjançant l’App Store sense que aquest contingut sigui supervisat per Apple. El fabricant de l’iPhone castigava així Facebook i Google per haver aprofitat aquesta funció per difondre entre consumidors voluntaris les seves respectives aplicacions de monitorització d’activitat digital, que no haurien estat aprovades a l’App Store pública.

Passats uns dies i un cop retirades les aplicacions conflictives, Apple va reactivar les credencials de les dues empreses, però l’incident marca un punt d’inflexió en les relacions entre les grans companyies tecnològiques que dominen la nostra vida digital. Quan Apple era un fabricant de dispositius, Google un cercador, Facebook una xarxa social i Amazon una botiga digital, convivien de forma relativament plàcida. En canvi, ara competeixen directament per diversos espais, i aquesta competència es complica per les dependències mútues entre elles.

Per exemple, la penalització d’Apple a Facebook en el cas mencionat s’ajusta a les freqüents manifestacions de Tim Cook denunciant -referint-se sobretot a Facebook, sense citar-la directament- l’existència d’un “complex industrial de les dades” que remet directament al “complex militar industrial” que tant va beneficiar-se de la Guerra Freda entre el bloc capitalista i el comunista durant la segona meitat del segle passat. Però a Cook li deu haver costat més aplicar el mateix càstig a Google, que és el client principal de la divisió de serveis d’Apple gràcies als milers de milions de dòlars que li paga cada any per figurar com a cercador preconfigurat a Siri i als navegadors Safari dels Mac, iPhone i iPad. La relació entre Apple i Facebook no ha sigut mai senzilla: als primers iPhones la xarxa social era gairebé l’única opció disponible per compartir contingut, però ara només és una més. Cook -com Chuck Robbins, el seu homòleg de Cisco- ha reclamat últimament que els EUA apliquin un reglament de protecció de dades tan estricte com el GDPR europeu. Tot un torpede a la línia de flotació de Facebook, fins al punt que Zuckerberg ha replicat dient que la visió de Cook qualificant la privadesa de les dades de “dret humà” i “llibertat civil” és “simplista” i que els consumidors no s’han de deixar atrapar per la síndrome d’Estocolm, pensant que les empreses que et cobren més -en referència als preus alts d’Apple- són les que més es preocupen per tu.

Igualment, cap dels gegants digitals es pot permetre incomodar-ne excessivament un altre sense arriscar-se a trobar tancat algun dels seus canals principals de distribució: Google, Facebook i Amazon necessiten l’App Store perquè els seus serveis estiguin disponibles als iPhones dels consumidors, mentre que a Apple li caldrà cada vegada més la Play Store de Google per arribar amb nous serveis als telèfons Android. Però hi ha matisos: l’aplicació de Kindle per a iOS permet llegir els llibres electrònics, però no comprar-los directament, perquè això obligaria Amazon a cedir a Apple un 30% de l’import de la transacció. Netflix també ha retirat fa poc de la seva aplicació iOS la funció de contractar el servei pel mateix motiu.

A l’altre bàndol, els dispositius d’Amazon -bàsicament les tauletes Fire- porten una variant del sistema Android, però no descarreguen les aplicacions de la botiga Play Store de Google, sinó des d’una Appstore pròpia d’Amazon que és el segon catàleg més important de distribució d’aplicacions per a Android, ja que la seva apli també es pot instal·lar als telèfons d’altres marques.

La rivalitat també és manifesta en l’espai físic, perquè empreses fins ara estrictament digitals s’han posat a vendre també hardware : Google, Amazon i Apple impulsen majordomes digitals pròpies -Assistant, Alexa i Siri, respectivament- que es materialitzen en forma d’altaveus connectats -Home, Echo i HomePod-, que tots ells volen vendre a les botigues digitals d’Amazon. Aquestes també canalitzen una part gens menyspreable de les vendes d’ordinadors, mòbils i tauletes d’Apple. L’adaptador Fire TV que Amazon ofereix per connectar qualsevol televisor al seu servei de streaming Prime Video ha tingut desactivada durant uns mesos la compatibilitat amb YouTube, propietat de Google. Cal recordar que, a més d’altaveus connectats, Google i Amazon són rivals en serveis al núvol per a empreses i institucions, amb Microsoft fent de tercer en discòrdia.

També hi ha punyalades a nivell personal. Eric Schmidt va ocupar un lloc al consell d’administració d’Apple mentre era conseller delegat de Google, però quan Google va treure Android en competència frontal amb l’iPhone les suspicàcies es van fer insostenibles i va haver de marxar. Tot seguit va començar una guerra de patents entre les dues empreses que recorda la que van mantenir Microsoft i Apple per les semblances entre Windows i MacOS. Esclar que els transvasaments de personal també afecten altres empreses emblemàtiques de Silicon Valley. Waymo, la filial de cotxes autònoms de Google, va demandar Uber per haver-li arrabassat un directiu, Anthony Levandowski, que es va descarregar 14.000 documents interns al seu portàtil abans de canviar de jaqueta.

Fins i tot, com en qualsevol guerra, hi ha foc amic: una part considerable del personal de Google està descontenta amb la seva direcció per la creació de Dragonfly, una variant del cercador que complirà els requisits censors del govern xinès per poder operar en aquell mercat. I podríem dir que també hi ha hagut batalles aèries: durant un període, els globus Loon de Google i els drons solars Aquila de Facebook es postulaven com a plataformes per portar cobertura d’internet a les regions més remotes de la Terra.

La cordialitat que va presidir ara fa vuit anys el sopar entre els directius de les principals empreses digitals i l’aleshores president dels EUA, Barack Obama, ja ha quedat enrere. Algunes de les companyies ja estan en altres mans, un dels participants -Steve Jobs- ha traspassat i l’hostilitat digital és ara a l’ordre del dia.

Més continguts de