FICCIÓ

La HBO imagina un feixisme patriarcal

La cadena estrena avui la sèrie ‘The handmaid’s tale’, basada en la novel·la distòpica de Margaret Atwood

Una societat en què les dones han sigut oficialment degradades a la categoria de mercaderies de l’estat, aquest és l’escenari de The handmaid’s tale, adaptació de l’angoixant novel·la homònima de Margaret Atwood, publicada el 1985. Tot i ser una producció original de Hulu, la HBO n’ha adquirit els drets per emetre-la a Espanya i, a partir d’avui, ja estan disponibles els tres primers episodis.

La ficció, portada a la petita pantalla per Bruce Miller, presenta un món distòpic futur que, a estones, se sent incòmodament proper. El que abans era els Estats Units ara és la República de Gilead, un estat totalitari assetjat per la caiguda de la natalitat i els desastres mediambientals. Davant d’aquestes amenaces, el nou govern ha creat una casta de dones -les criades- condemnades a l’esclavitud sexual amb l’únic propòsit de repoblar el planeta.

Dones sense drets

El nou règim se sustenta damunt la creença que el decreixement de la natalitat és culpa de les dones modernes i la seva capacitat de prendre decisions per elles mateixes. Per això el governant suprem decideix anar eliminat un per un els seus drets: no poden tenir comptes bancaris, ni propietats, ni feina remunerada. Ni tampoc llibres. L’últim que els arrabassa és el poder de decidir sobre el seu cos.

El destí de les criades competeix en nivells d’horror amb el d’altres membres de la societat: les dones estèrils, conegudes com a Marthas, fan feines domèstiques; els gais i les lesbianes són condemnats a mort per ser “traïdors de gènere”, i les unwomen són destinades a netejar residus nuclears fins que moren.

El terror de la vida de les criades es personifica en la història de l’ Offred, nom que literalment significa “d’en Fred”. Interpretada per Elizabeth Moss, actriu coneguda per Mad men, és una editora que, amb l’arribada del nou règim, és segrestada i convertida en una esclava de la qual només interessa l’úter. El seu cos està al servei del comandant Fred Waterford, a qui dona vida Joseph Fiennes. La sèrie combina la narració del present amb els records del passat, un temps en què la protagonista vivia una vida tranquil·la amb el seu marit Luke i la seva filla Hannah.

La supervivència de la protagonista depèn de la seva capacitat d’engendrar i parir una criatura. Un cop neix el nadó, el nen és entregat a l’esposa de l’amo. Si fracassa pot ser assignada a un altre home o enviada als camps de treballs nuclears. L’Offred comparteix el seu viacrucis amb l’ Ofglen, una altra criada involucrada en els moviments de resistència. Aquest personatge és una oportunitat per veure una cara diferent d’ Alexis Bledel, l’actriu que durant anys va ser la Rory de Las chicas Gilmore.

En la presentació de la sèrie amb l’Associació de Crítics de Televisió, el càsting va coincidir a assenyalar la ficció com a clarivident, amb clares connexions amb la realitat actual dels Estats Units i del món. L’actriu Samira Wiley, que interpreta la Moira, una amiga del passat de l’Offred, va explicar que The handmaid’s tale reflexiona sobre “les dones, els seus cossos i qui els controla: els controlem nosaltres o els controla algú altre”. L’estrena de la sèrie coincideix amb un moment d’expansió dels moviments conservadors que posen en dubte, entre moltes altres coses, el dret a l’avortament.

La sèrie assenyala el discurs de la por com el caldo de cultiu necessari per a la construcció d’una societat feixista. En el tràiler una veu en off recorda: “Jo estava adormida, abans, així és com vam deixar que això passés. Quan van tancar el Congrés no vam despertar-nos, quan van culpar de tot el terrorisme i van suspendre la Constitució, tampoc”. Per Joseph Fiennes la sèrie és “evidentment política tot i que esperem que no sigui profètica”.

La brutalitat de les accions del nou règim es desenvolupen en una atmosfera opressiva però, al mateix temps, elegant. Bona part de la força de l’ambientació recau en el vestuari, creat per Ane Crabtree, que remarca com l’Offred i la resta de les criades no són res més que un úter amb cames. La seva cara queda gairebé amagada sota una gran còfia blanca i el cos va enfundat en una capa vermella, color de la menstruació i, per tant, de la fertilitat.

Tot i que la novel·la només té un volum, Hulu i Bruce Miller planegen fer una sèrie amb continuïtat que, en les pròximes temporades, vagi més enllà del final del llibre. “Una vegada has creat aquest univers tens molts llocs on anar”, va explicar Miller. Per al showrunner “el final del llibre és en bona part un misteri, així que tenim marge per continuar creant”.

Més continguts de