Nova legislatura, nou director a TV3?

CDC i ERC negocien el relleu de la cúpula de la cadena si Eugeni Sallent decideix deixar el càrrec

Tot i que formalment nomenar director per a TV3 correspon al president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), a la pràctica la decisió és una pilota que rebota abans en múltiples teulades. Algunes són de partits polítics: en governs amb més d’una sigla, és habitual que s’assegurin una presència equilibrada de persones de confiança en els llocs estratègics dels mitjans públics. Un dels rebots sol passar per la plaça Sant Jaume, banda muntanya, on hi ha el Palau de la Generalitat. Avui dia, però, la pilota del relleu d’Eugeni Sallent com a director està a la teulada del mateix Eugeni Sallent. Així ho ha decidit Convergència, que, segons ha pogut saber l’ARA, no pretén forçar la seva marxa i manté la confiança en el directiu.

Una altra cosa és, però, si Sallent vol continuar. Si ho fa, a més, haurà d’assumir una rebaixa important de sou. Actualment, el director de TV3 té una retribució assignada de 164.965,68 euros. Això suposa el salari de la Generalitat més elevat, per sobre fins i tot del que cobra el president del govern català. Paradoxalment, el president de la Corporació -actualment Brauli Duart- percep una quantitat inferior tot i ser un càrrec jeràrquicament superior al de director de TV3 i tenir més atribucions executives i la responsabilitat jurídica com a administrador de la societat: el seu salari es va fixar en 133.211 euros. Aquesta quantitat va ser acceptada pel consell de la CCMA a proposta del mateix Duart, que va voler fixar un sou que quedés simbòlicament per sota del que cobrava aleshores el president de la Generalitat. Anteriorment, les funcions executives de l’actual president de la Corporació les assumia el director general -un càrrec actualment inexistent en l’organigrama des de la marxa de Rosa Cullell- amb una assignació de 250.000 euros bruts.

Ara la intenció és rebaixar aquest salari i homologar-lo amb la resta de la funció pública. Tot i que encara no se n’ha fixat la quantitat, es tractarà d’un salari lleugerament inferior al d’un conseller (103.000 euros). A més, es vol que els directors de Catalunya Ràdio i TV3 cobrin el mateix, cosa que no passava en l’anterior etapa, quan Fèlix Riera cobrava 106.556,88 euros, un 35% menys que el seu homòleg televisiu. Aquesta rebaixa i equiparació, però, s’aplicarà de manera progressiva.

Simetria CDC-ERC

Mentre Sallent decideix el seu futur professional, CDC i ERC mantenen converses sobre com quedaria la cúpula de TV3 si finalment s’activa el relleu. L’esquema en el qual estan d’acord totes dues formacions és que CDC avalaria el nou director de TV3 i el cap d’informatius de Catalunya Ràdio (amb la intenció de mantenir-hi l’actual responsable, Francesc Cano). Simètricament, a ERC li pertocaria proposar nom per a la direcció de Catalunya Ràdio (cosa que ja ha fet, amb Saül Gordillo) i també per a la figura de cap d’informatius de TV3.

El ball de noms ha començat, però alguns dels candidats de què s’ha parlat aquests dies no són tant opcions reals com part de l’estratègia de negociació (i una manera de protegir el veritable possible nou director de TV3).

Si aquesta fórmula fructifica i es concreta, es consumaria el canvi de parella de ball per a Convergència: en l’anterior legislatura va haver de pactar amb Unió i en aquesta ho fa amb Esquerra. Si no tira endavant, la pilota saltarà aleshores al carrer Calàbria de Barcelona, on hi ha la seu d’Esquerra. Serà el torn dels republicans per decidir si, un cop refermat Sallent a la direcció de TV3, activen el relleu del cap d’informatius, una plaça que ocupa actualment Jaume Peral, designat amb l’aquiescència de CDC a principis de la legislatura anterior.

Duart es manté

El canvi de legislatura -i els matrimonis parlamentaris que se’n deriven- no afectaran la continuïtat de Brauli Duart com a president de la CCMA. Aquest és un càrrec que ha de nomenar el Parlament, i ho ha de fer, en primera instància, amb majoria qualificada. El mandat és per sis anys, en un intent -no gaire reeixit- de separar el cicle de la Corporació dels quadriennis (teòrics) electorals.

La pretensió d’ERC era provocar el relleu de Duart, però per nomenar un nou president hauria calgut el vot favorable de la CUP, per guanyar la segona votació, en què només cal una majoria simple. La por a complicar el pacte de legislatura, aconseguit in extremis, amb aquest assumpte va empènyer els republicans a retirar la proposta de les converses. Per tant, Duart té en principi via lliure per completar el seu mandat, que s’exhaureix el març del 2018.

El perenne debat sobre la dimensió de la CCMA, però, no es reobrirà immediatament. El 2013 empresa i treballadors van signar un procediment d’acomiadament col·lectiu en el qual es preveien 263 prejubilacions -que han acabat resultant voluntàries- i que s’estén fins al 15 de maig del 2017.

Més continguts de