Perfum de 'News of The World'

"Que els enxampin encara que després ho filtrin tot a El Mundo !", es va exclamar l'exdiputat a la tertúlia de fa dos dies, referint-se a la Policia espanyola. La resta de tertulians va callar i atorgar. Ahir el cap de la sucursal catalana del mateix diari, en advertir al conductor d'una altra tertúlia que se'ls hi havien querellat a propòsit d'una informació recent, va reaccionar amb molta desimboltura, replicant que no hi fa res, perquè qui es querella també ha d'explicar-se i provar l'acusació, i s'arrisca a haver de desvelar coses que potser no voldria fer públiques, etcètera. És a dir, que el presumptament calumniat els facilitaria la feina, obligat pel mateix procés que ha obert per defensar-se. Sensacional. Aquesta setmana també hem sabut que l'esmentat diari, el 2007, havia fet servir els serveis de l'agència de detectius Método 3, de gran anomenada, per identificar un militant independentista que, en una manifestació, hauria proferit amenaces a altres militants, en aquest cas del PP. Al director de la cosa no li fa res pagar per obtenir informació, com ell mateix ha explicat manta vegades. Afegim-hi l'informe policial fantasma que van publicar dies abans de les passades eleccions al Parlament. Bé. Tot plegat dibuixa un perfil d'una mena de periodisme que va molt més enllà de la beneiteria -perdona'm el cultisme- de dedicar temps, espai i periodistes a esbrinar de què van parlar aquelles dues senyores al restaurant mentre el més calent és a l'aigüera: Bankia, Casa Reial, Bárcenas, Gürtel… A mi em recorda el cas del britànic News of the World , el tabloide groc que Rupert Murdoch, el seu propietari, va fer tancar perquè la redacció obtenia informació [sic] interferint els telèfons mòbils de famosos i no tan famosos. Els amics em comenten que és una associació fora de lloc. Potser tenen raó. Potser.