Que tinc brocolaus i llimones de la Jonquera, rei!

BarcelonaUna llei feta en el temps de les màquines d'escriure diu que no es poden publicar sondejos quan falten cinc dies o menys per a les eleccions. Com que això només s'aplica a Espanya, ja fa temps que 'El Periòdic d'Andorra' segueix elaborant sondejos en les jornades immediatament prèvies a la votació. I internet fa la resta, esclar. (Enguany, per cert, s'hi ha sumat el diari escocès 'The National'.) Aquestes enquestes acaben circulant per les xarxes en clau, per allò de no guanyar-se un burofax de la Junta Electoral. Així, se'ns informa, per exemple, que "les llimones de la Jonquera" cotitzen –m'ho invento, que jo tampoc vull un burofax– a 33 euros. I el lector entén que li parlen d'Esquerra i que li projecten 33 escons. Tot això amb emojis vegetals. Del bròquil se'n diu 'brocolau' i representa els comuns, i hi ha uns 'alvoCATs' de Bèlgica que, esclar, remeten a la llista de Puigdemont. L'anomalia és evident.

Que s'haurien de poder publicar enquestes en qualsevol moment és de sentit comú. És a dir, si són nocives quatre dies abans de les eleccions, també ho són sis dies abans. ¿O és que l'electorat és un peix amb una memòria de 120 hores? Ara bé, tampoc cal fer-se el Robin Hood. Ho dic pel text amb què 'El Periódico' en justifica la publicació: "Els partits (finançats per diner públic) encarreguen aquests 'trackings' per conèixer les tendències. […] Amb el sondeig diari d''El Periòdic d'Andorra' es corregeix aquesta situació i els ciutadans accedeixen a la mateixa informació que tenen les elits". Això seria veritat si no fos que les enquestes electorals dels mitjans que representen l'establishment no busquen aportar una informació pura amb què el lector ras pugui formar-se una opinió, sinó que persegueixen també condicionar comportaments: mobilitzar o desmotivar, suggerir pactes… Influir des de les elits, en definitiva.