Rebaixes, rebaixes! Ja són rebaixes a l'Audiència!
BarcelonaAixò ja no és el que era. Abans els comerços no començaven les rebaixes fins l’endemà de Reis. Però ara, coses de la crisi i l’hiperneoliberalisme, qui més qui menys les comença quan vol. I no només els comerços: mirin l’Audiència, si no, que ha començat les rebaixes fins i tot al desembre! “L’Audiència rebaixa la tesi dels explosius dels CDR”, escriu en portada El Periódico. “L’Audiència rebaixa la investigació sobre els CDR”, quasi calca La Vanguardia. Rebaixes, rebaixes! Amb la feina feta –reprimir, escarmentar, vinclar l’opinió pública– comença a aigualir-se un cas que, en el seu moment, es va vendre com si es tractés d’un comando etarra. Aquests dos diaris, per exemple, titulaven així l’endemà dels fets: “Detinguts 9 membres dels CDR per terrorisme” (El Periódico) i “La Fiscalia acusa nou independentistes de preparar atemptats (La Vanguardia). Aleshores es va obrir la primera pàgina amb el tema, mentre que ara l’evaporació del gas es liquida amb el mòdul més discret (en un dia sense grans històries informatives). I, per bé que és comprensible que ocupi menys espai, és inevitable pensar que això és una perversió del sistema que la policia i la Fiscalia saben administrar molt bé.
La Razón, per cert, no es plegava a la realitat: “L’Audiència allibera un CDR imputat per fabricar bombes”, titulava la seva portada, que busca generar en el lector la inquietud de preguntar-se com poden treure de la garjola algú amb aquests credencials. Però al primer paràgraf s’admetia “l’objectiva inexistència d’explosius”. Doncs això, unes fantàstiques bombes sense explosius: pura llufa. Sembla l’acudit aquell de l’Eugenio del condemnat a morir a la cambra de gas que s’està partint de riure perquè l'habitació no té sostre. “Espera que comencin a caure’t les bombones!”, li etziben. Només que, en aquest cas, no es tracta d’un acudit. O sí, però de molt mal gust.
