Sergi Vicente: “Betevé ha de ser viable: no em puc pas inventar els diners”

Entrevista al director de Betevé, dies després que la plantilla hagi publicat un manifest en contra de la seva gestió

L’ARA entrevista el director de Betevé, dies després que la plantilla hagi publicat un manifest contundent en contra de la seva gestió al capdavant de la televisió local, on va arribar l’any 2015.

Els treballadors manifesten haver perdut la confiança en vostè. Quin missatge els trasllada?

El manifest que fan públic arriba els primers dies de l’any, però ja a finals del 2018 em vaig reunir amb ells per parlar directament sobre el que entenc que és un desencís. La situació complicadíssima de Betevé té a veure amb molts factors que han coincidit. D’una banda, la judicialització laboral: l’increment de sentències judicials fa que la relació forçosament es compliqui. L’assumpte de la internalització era una bomba de rellotgeria. De l’altra, si hi afegim que tenim un marc de contenció pressupostària, com la que afecta totes les àrees de l’Ajuntament... tot suma. El que necessitem -diners per produir continguts nous- no ho tenim. O sigui, tenim el cotxe, però no la gasolina. I, a més, jo he vingut per fer un canvi de model: és per a això que em van escollir. Tot plegat fa que l’ambient estigui molt enrarit.

Els conflictes laborals, la crisi i el canvi de model tensen Betevé

Un cop l’Ajuntament ha assumit que no es podia tenir el gruix de la plantilla externalitzada en productores canviants, ara el conflicte són els sous. Què ofereix com a empresa i què demanen els treballadors?

Primer, vull dir que, tot i el tema judicial, no deixarem mai de negociar. Abans de l’estiu vam posar sobre la taula una possibilitat que suposava un 20% d’increment salarial. No es pot dir que no estiguem fent res. La seva demanda està en línia del que es deriva de les sentències ja resoltes, que comporten un augment del 39%. Hem de trobar-nos en un punt intermedi. Estem contents de la gent que tenim, però el mitjà ha de ser viable econòmicament: no em puc pas inventar els diners.

L’augment que demanen és certament alt, però evidencia que les condicions de partida eren baixes.

Bé, depèn de quina sigui la referència. Si és TV3, sí. Però si parlem d’altres mitjans o d’emissores locals, doncs és alta. Per posar un exemple, un periodista cobra 27.000 euros, aproximadament, que queden en 37.000 si s’augmenta aquest 39%.

No fa autocrítica, doncs?

No em prenc el manifest a la lleugera, en absolut. I podem millorar la comunicació, perquè el dia a dia se’ns ha menjat: ens ha faltat explicar més què estem fent. Però no vull oblidar que estem fent molta feina ben feta, amb recursos limitats. I vull recordar que l’origen d’aquesta disputa històrica, que és de molt abans de la meva entrada, era internalitzar el personal. I això s’ha fet: tenim 173 persones d’informatius i tècnics ja a dins. Això els dona una estabilitat que no tenien.

Com es compensa el sobrecost de cada augment de salari dictat pel jutjat? Qui pateix?

S’ha de treure de la partida destinada a compra de continguts. No tenim capacitat d’encarregar nous programes a productores, més enllà del que estava compromès. Cosa que és dramàtica, si has assumit una estratègia multipantalla.

¿Han considerat internalitzar programes històrics com Catakrac i La cartellera , que han hagut de marxar de Betevé perquè estaven elaborats per treballadors contractats via productora?

Hi ha una cosa que no em puc saltar: el plenari municipal, que és qui va marcar el perímetre de la internalització, limitat a informatius i tècnics. Però seguirem fent continguts culturals, infantils i de proximitat. Igual que seguirem complint, amb absoluta determinació, les nostres obligacions de servei públic.

Els treballadors el renyen també per la davallada d’audiència, segons la dada de Kantar Media, que no s’ha compensat per l’augment de públic als canals digitals.

Les lectures que es fan de determinats indicadors són perverses. La mateixa Kantar admet que no tenen prou audímetres per mesurar les televisions de proximitat: és una foto difuminada. Per això vam incorporar Konodrac, que mira les dades dels milers de televisors connectats. Allà es diu que ens mantenim i, en els últims mesos, experimentem un lleuger increment. Pel que fa a la web, vam haver de refer-la perquè no estava gens adaptada al mòbil, que és on es consumeix vídeo actualment. I enguany hem millorat moltíssim els resultats respecte a l’any anterior. De fet, pugem un 13% respecte al 2015, que havia sigut el millor any fins ara. Ara bé, de cap manera hem desatès la TDT. I seguim complint les obligacions de servei públic en aquesta pantalla. La competència s’ha endurit, suposo que a partir de l’eclosió de Netflix. Hem de recordar que una temporada d’ OT costa com tot el nostre pressupost d’un any, de televisió local i en català.

Aquesta setmana ha generat soroll també la decisió de prescindir de La sotana . ¿No n’hi havia prou amb un advertiment? Al capdavall era un format identificat com a humor.

Seguiré rient amb moltes de les bromes, siguin on siguin. Però hi ha un límit, que és l’insult o la degradació. No es pot parlar d’impedits o de subnormals, en aquests termes. O fer bromes sobre si una persona en cadira de rodes com el pilot Isidre Esteve va sondat o no al Dakar. Si traspasses aquestes línies, no és acceptable. No hi ha cap excusa on et puguis refugiar. Érem conscients del que perdíem, però hi ha coses que són inacceptables. Jo no puc fer un especial dedicat a l’autisme, o el programa Trèvols de 4 fulles, sobre persones amb diversitat funcional, i al mateix temps permetre que es facin servir expressions d’aquesta mena, i menys encara en un mitjà que és públic.

¿Sent que té la confiança del consell d’administració?

Sí, quan hi ha hagut alguna cosa així m’han reiterat la confiança. Però soc conscient que he vingut a fer la meva feina i que algun dia se m’acabarà el contracte.

Quan és l’últim cop que ha parlat amb l’alcaldessa sobre Betevé?

Ens vam veure a la tradicional copa de Nadal. Però va ser una trobada informal. No ens reunim amb tanta regularitat com potser podria pensar la gent.

Més continguts de