Alfonso Guerra es posa la camisa (i es treu la careta)

Créixer és evolucionar, d'acord, però commou veure aquell aguerrit Alfonso Guerra, valgui la redundància, d'impecable americana i ratlla als pantalons, a la portada d'El Mundo. És una foto en clarobscur, d'aquelles que assenyalen el camí del panteó polític: una icona greu. Qui antuvi cridava pels mítings allò dels descamisaos, ara es deixa retratar per la triple dreta mediàtica amb la camisa ben entaforada dins dels pantalons. La frase destacada és: "L'esquerra no té el nervi necessari per defensar Espanya". Quan Guerra dona una entrevista a El Mundo, sap que el titular que n'emergirà serà inequívocament crític amb Sánchez. Mentrestant, a La Razón, feien el mateix però amb el socialista Emiliano García Page, que no deixa de ser una mica, i en aquest context, la versió Hacendado de Guerra. El titular, ho han endevinat, també és un calbot al secretari general socialista. "El PSOE ha de mesurar que l'odi a Podem no es dipositi en ell", que traduït al cristià vol dir: "Más a la derecha, coño!" O sigui, igual que Guerra. Aquesta doble ofensiva, molt eloqüent si tenim en compte en quins diaris apareix, es un cas típic de "Socors, que venen els meus!"

Ara bé, jo moderaria la compassió que es pugui sentir cap al líder socialista, davant l'allau d'enemics que se li acumulen. Considerar l'actual PSOE, fins i tot sota la batuta de Sánchez, com a esquerranós requereix molt voluntarisme. I, de fet, Guerra, García Page i adlàters potser no se n'adonen però reforcen el principal argument de venda de Sánchez, que no deixa de ser l'enèsima encarnació d'aquell mític "Si tu no hi vas, ells tornen". Només que "ells", a Espanya, és cada vegada un grup més nombrós i atapeït, com si es tractés del camarot dels germans Marx, tot i que amb gent molt sorruda i permanentment enfadada. I més banderes.