Ana Obregón flipa amb Jeffrey Epstein
Per increïble que sembli, i contra tota lògica narrativa, heu de saber que en un programa de televisió s’han arribat a pronunciar, en una mateixa frase, els termes Ana Obregón i Congrés dels Estats Units. Va passar dimecres al programa Y ahora Sonsoles, després que el New York Times publiqués en un reportatge els vincles de l’actriu i la seva família amb el magnat pederasta Jeffrey Epstein, que va acabar morint a la presó en circumstàncies molt estranyes. Segons el diari nord-americà, l’empresari hauria ajudat el pare d’Obregón a resoldre una situació greu de bancarrota. Epstein, aleshores, mantenia un afer sentimental amb l’actriu.
El programa va convidar Ana Obregón a explicar la relació. Sonsoles Ónega ensenyava una antiga fotografia d’Obregón abraçada a Epstein en una limusina. “¡Ahí está! ¡Jovencísima!”, exclamava la presentadora, subratllant la joventut d’Obregón per afegir sordidesa a la trama. Aleshores, l’actriu tenia 21 anys i Epstein 27. Quan Obregón va aparèixer al plató es va mostrar atabalada per la repercussió de la notícia. “¿Cómo estás?”, li va preguntar Ónega. Y Obregón va respondre: “¡Pues, hija! ¡Flipando con todo esto!” Va explicar que s’havia posat molt nerviosa en veure que la relacionaven amb “un depravado de esa magnitud”. I es lamentava: “A mí lo que me da rabia es estar siempre en medio de estas cosas”. L’actriu va explicar com s’havien conegut i la relació que tenien, i va descriure Epstein com un home bo, generós, educadíssim i molt dolç, un melòman “que tocaba Chopin y tocaba nocturnos”. La va acollir a casa seva quan se li va cremar l’apartament i la va convidar a les festes més selectes de Nova York.
El que provoca estupor és el clima de divertiment, emoció i safareig que es va organitzar a la taula del programa en el context d’un delicte de pederàstia tan greu com el que s’estava abordant. La distància geogràfica respecte als fets, terribles, estimula una frivolitat que demostra fins a quin punt els mitjans anestesien l’audiència davant de l’horror.
Una altra lectura superficial del món que ens envolta l’hem trobada en el ja tradicional anunci de Nadal de Campofrío, que enguany s’ha centrat en la polarització. Múltiples famosos s’incorporen a un repertori de personatges que lamenten la polarització social, parodiant actituds de la gent davant les pantalles i reaccionant a debats televisius. L’eix que ho vertebra és una mena de pandèmia de la polarització que es contagia com la grip. L’esperpent és trobar Ana Rosa Quintana a l’anunci parafrasejant un famós lema d’Isabel Díaz Ayuso: “¡Con lo que a mí me gusta la fruta!” Per descomptat, és humor i és publicitat. Però és simptomàtica la manera com el relat responsabilitza la societat de la polarització apel·lant a la necessitat de tornar a gaudir al voltant d’una plàtera de pernil, i, en canvi, blanqueja i exonera els actors mediàtics i polítics.