BarcelonaNous temps, noves crisis. L’apagada d’aquest dilluns no era la primera que es vivia, però el seu caràcter general i, sobretot, que passés ja en una era plenament digital va comportar situacions inèdites que evidenciaven la dependència dels mòbils i, per tant, la fragilitat si s’apaguen les antenes de telefonia. Aconseguir informació sobre què passava, per què i quan se solucionaria no va ser fàcil. L’ARA parla amb diversos experts en comunicació política i de crisi perquè analitzin les llums i ombres dels polítics a l’hora de fer les explicacions pertinents a la ciutadania.
Inscriu-te a la newsletter Sèries
Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi
Per a Josep Martí, la compareixença de Pedro Sánchez a les sis de la tarda va ser “la d’un home que no volia explicar res; i no pas perquè no ho sàpiga, sinó perquè el que sap no acompanya la narrativa de govern”. La hipòtesi d’aquest consultor i periodista és que un ciberatac es pot trigar temps a resoldre'l o identificar-ne l’autoria, però que la seva existència es fa palesa des del primer minut. “La compareixença de l’endemà reforça més aquesta sensació d’haver mantingut la narrativa oberta, perquè un escenari d’incertesa convenia políticament. Al llarg de la meva carrera he treballat amb molts cínics i sé com funciona una war room: l’única pregunta és: «¿Això ens afavoreix o ens perjudica?»”
La crisi va fer evident que, més enllà de la ràdio, Twitter va tornar a ser –per als qui aconseguien connexió– un dels llocs on proveir-se d’informació. “Vaig trobar a faltar la presència d’alguns comptes a aquesta xarxa. Un no en marxa perquè caigui en mans d’un boig”, explica Martí. El periodista assenyala, a més, una altra mancança: el fet que no comparegués la presidenta de Red Eléctrica de España. “Cobra 600.000 euros a l’any, d’una empresa cotitzada. La gravetat dels fets justificava la seva presència. Això sí, va aparèixer un responsable operatiu i, almenys, va ser l’únic que va deixar intuir el que avui dimarts s’està confirmant”.
El professor de comunicació de la UOC Lluís Pastor creu que, després de vint-i-quatre hores parlant de l’apagada elèctrica, ara toca parlar de política informativa. “Dilluns no hi havia canal per informar la població, ni a les pantalles tradicionals ni a les noves pantalles. Que al davant de RNE o la SER s'instal·lessin altaveus demostra que no estem dotats d’un canal per a emergències”, opina.
Els grups electrògens de la comunicació
Pastor traça una analogia amb l’àmbit de la Sanitat. “Si els hospitals tenen grups electrògens, ara toca imaginar com tenir un canal d’informació a la població en general per a casos d’apagades digitals. Perquè aquests fets aniran passant. La gent no hauria d’anar a buscar piles a correcuita per als transistors”. Pel que fa a les compareixences dels polítics, el professor lamenta que s’estigués massa temps esperant indicacions clares. “En una situació així, és exigible saber si parlem de sis hores o sis dies o sis setmanes. El que ha passat ens ho hem de prendre com un avís, fins que vingui la grossa. Doncs comencem a incorporar en els protocols de crisi nous canals i nous agents emissors que permetin entendre de pressa quina és l’expectativa de la crisi”.
Des d’Astúries, la professora de comunicació Alejandra Piñera coincideix a assenyalar que les compareixences de Pedro Sánchez van ser massa tard. Això sí, considera que el missatge es va cenyir a les directrius clàssiques de la comunicació de crisi. “Van ser unes declaracions de llibre, de manual. Va seguir pas per pas el que diem als alumnes, és a dir, utilitzar arguments racionals en comptes d’emocionals, fer agraïments als que treballen en primera línia per a la resolució del problema però també als ciutadans, fer valdre la marca país... Una maniobra hàbil va ser reanomenar la crisi. En comptes de parlar d’apagada, va evitar el terme en favor de crisi elèctrica. Era una manera d’intentar allunyar-se de hashtags que no li convenien”.
Però Piñera creu que aquestes “bones intervencions” van arribar tard. “Els manuals estan desactualitzats, perquè es van escriure quan la desinformació trigava molt més que ara a arribar. És a dir, abans afectava sobretot l’underground, però ara afecta el mainstream de seguida, en pocs minuts. Hem de reescriure els manuals tenint en compte això”.
Un altre dels consultors a qui ha preguntat aquest diari, Joan Francesc Cánovas, comparteix el criteri de la tardança. “El que va dir Sánchez a la tarda era correcte, però ho hauria pogut dir dues hores abans. Salvador Illa fa les primeres intervencions per Twitter a quarts de tres i ja està. No: hauria d’haver fet alguna cosa més, perquè no n’hi ha prou amb les xarxes”.
Revisar protocols
Al marge de l'oportunitat dels tempos, Cánovas conclou que alguns àmbits han resistit bé, com el sistema hospitalari o el trànsit aeri, també les infraestructures petroquímiques i nuclears. “En canvi, hi ha sistemes que fan aigües, com el ferroviari. No pot ser que hi hagi persones atrapades dotze hores en un tren. I el sistema de telecomunicacions també va fallar. En alguns casos, no era gens fàcil trucar al 112. Com a societat, caldrà revisar totes aquestes coses que no han funcionat”.
Més enllà de què es va dir i quan, ¿el to va ser l'adequat? Per a Mariola Tàrrega, professora en comunicació política de la UOC, Salvador Illa "no va acabar d'encertar el to, perquè va comunicar de manera no empàtica": "La gent havia estat patint i ell no va sortir del seu to habitual, que pot ser percebut com una mica alliçonador. Si es compara amb l'entrevista que feia aquest dimarts Isabel Díaz Ayuso a Telemadrid, es veu el contrast: ella treu aquest punt d'orgull madrileny i, quan ja té els espectadors, aleshores dispara una crítica contra Sánchez". El president del govern espanyol, a parer seu, sí que va saber "transmetre tranquil·litat i un missatge molt ordenat": "Va jugar molt al llenguatge no verbal, deixant anar molt les mans, la qual cosa el feia més proper. Ell, de base, sap comunicar bé", analitza. "En canvi, el to també va fallar a Alberto Núñez Feijóo. La seva primera compareixença és seriosa i estructurada, però acaba donant peixet a la gent de la ultradreta i no li acaba de sortir bé. Era qui més difícil ho tenia perquè havia d'intentar comunicar una oposició sense caure en les teories de la conspiració més pròpies de Vox", conclou.
Els periodistes protesten contra la política comunicativa del Govern
Una quarantena de reporters de mitjans, incloent els principals diaris, ràdios i televisions del país, han signat aquest dimarts una carta de protesta per com el Govern de Salvador Illa ha gestionat la comunicació i, en concret, la seva relació amb els reporters. "Els periodistes que vam estar cobrint l'emergència, però, ens vam trobar sense un canal d'informació oficial fluid, donat que els nostres interlocutors habituals als cossos d'emergències tenien l'ordre de derivar la comunicació a Govern, que es va limitar a fer tres breus compareixences, la majoria de les quals sense possibilitat de realitzar preguntes", escriuen en la carta enviada a la direcció general de Comunicació i el departament d'Interior.
"Els periodistes que vam estar cobrint l'emergència ens vam trobar sense un canal d'informació oficial fluid, donat que els nostres interlocutors habituals als cossos d'emergències tenien l'ordre de derivar la comunicació a Govern, que es va limitar a fer tres breus compareixences, la majoria de les quals sense possibilitat de realitzar preguntes", detallen, i exigeixen una revisió dels protocols i polítiques de comunicació per tal de garantir el dret a la informació en temps real.
