L’atrocitat de la guerra a través del mòbil

Les imatges del Telenotícies de dissabte dels atacs entre Hamàs i Israel deixaven consternat. Els mitjans han anat incrementant progressivament el nostre llindar de tolerància davant la violència, però el que hem vist aquest cap de setmana era molt difícil de pair. Algunes seqüències et tornaven al cap al llarg del dia. En l’edició del migdia, Roser Oliver, la corresponsal de TV3 a Jersualem, va advertir l’audiència de la cruesa de les imatges. En l’edició del vespre, cap responsable de l’informatiu ho va fer.

No només es van veure morts, unes escenes que malauradament hem assumit com a inevitables a la televisió. Vam presenciar escenes d’una atrocitat inaudita. Soldats agonitzant perdent massa encefàlica, ostatges humiliats, nens segrestats aterrits en un camió, persones brutalment assassinades, cadàvers ultratjats, gent fugint en estat de pànic...

Però més enllà del que vam veure cal una reflexió sobre com ho vam veure. Les notícies estaven majoritàriament construïdes a partir d’imatges gravades amb mòbils i vídeos i extretes de xarxes socials com TikTok. Vídeos verticals que modificaven l’enquadrament de la pantalla de televisió ajustant-se a la del mòbil. Algunes de les imatges estaven enregistrades des del pla subjectiu del mateix milicià que disparava, reproduint la narrativa pròpia dels videojocs més violents. En d'altres, alguns soldats apareixien pixelats. No tots, només els d’un determinat bàndol. Interpretem que aquesta manipulació de difuminar alguns rostres prové dels mateixos que han enregistrat les imatges, per no ser reconeguts. Quan s’inserien les declaracions d’un comandant de Hamàs, la seva figura apareixia enfosquida. Li sentíem la veu, però, en canvi, la cara d’aquella figura ennegrida restava estranyament immòbil, com si no estigués movent la boca. Moltes de les imatges tenen textos escrits en àrab, segells i logotips. Es tracta d’una construcció narrativa que ja ens diu molt sobre el món, la manera com els periodistes han d’explicar les guerres i com els espectadors les estem observant. A través de la mirada dels que porten les armes i amb filmacions que formen part de la propaganda de guerra. Ja s’entén que la celeritat obliga els mitjans de comunicació tradicionals a informar a remolc de tot aquest material per elaborar els vídeos. Però convindria explicar als espectadors per què ho veiem així, com s’accedeix a tot aquest material audiovisual i com se selecciona i contrasta... El Telenotícies no és només un servidor de vídeos. També ha de fer periodisme. L’especial de TV3 ja està trigant. És incomprensible que una cadena que té en plantilla magnífics experts en l’àmbit internacional, corresponsals impecables en el lloc dels fets i un país amb analistes de primer nivell en aquest conflicte etern encara no s’hi hagi posat. Després de les escenes terribles que vam veure dissabte i malgrat l’abast de la tragèdia, TV3 ens va oferir una entrevista a Samantha Fox. Potser esperàvem alguna cosa més d’una televisió pública que fa anys tenia més ganes de demostrar la seva capacitat de reacció.