Pena de mort 'de facto': 110 presos palestins morts sota custòdia d'Israel

BarcelonaFa uns dies el ministre de Seguretat Nacional d’Israel, l’ultradretà Itamar Ben-Gvir, va presentar-se al Parlament amb una insígnia daurada en forma de forca a la solapa de l’americana. Compareix a la comissió que debat la seva proposta de llei per implementar la pena de mort als palestins. La llei, que encara ha de superar dues votacions a la Knesset, planteja condemnar a mort els palestins que matin un israelià per una motivació “nacionalista”, i no contempla la mateixa pena en el cas que un israelià mati un palestí en les mateixes circumstàncies. Ben-Gvir va aclarir a la sessió que la forca “és només una de les opcions”, entre d’altres com “la cadira elèctrica o la injecció letal”.

La pena de mort ja és legal a Israel, però fins ara s’ha aplicat només en una ocasió: el 1962, contra l’oficial nazi Adolf Eichmann, un dels arquitectes de l’Holocaust. La majoria de partits a l’oposició i els grups israelians de defensa dels drets humans s’oposen a aquesta llei, però amb el suport del partit de Netanyahu i els altres socis de govern, pot tirar endavant.

Ara bé, Ben-Gvir no està disposat a esperar el tràmit parlamentari i està aplicant la pena de mort a les presons, que estan sota la seva responsabilitat directa, per la via dels fets. El mateix dia en què ell i els seus diputats lluïen els polèmics pins, l’agència israeliana Walla! va publicar una informació segons la qual 110 presoners palestins havien mort sota custòdia israeliana entre el 23 de gener del 2023 i el 25 de juny passat. “Aquest matí he llegit que sota Itamar Ben-Gvir 110 terroristes han mort. I diuen que això no havia passat mai des de la fundació de l’Estat [d’Israel]”, treia pit el mateix ministre a la sessió. Aquesta xifra és encara més elevada que els 86 morts comptabilitzats per les organitzacions palestines de suport als presoners.

Les organitzacions de drets humans israelianes i internacionals fa dècades que documenten el maltractament dels presoners palestins, i els abusos s’han disparat des del 7 d’octubre del 2023. Fins i tot l’oficina del Defensor del Poble d’Israel ha documentat en un informe recent la fam severa, les pallisses a mans dels guàrdies i els brots de sarna a les atapeïdes cel·les de les presons israelianes. El mateix Ben-Gvir ha publicat vídeos seus a les xarxes humiliant els presoners, que mostraven senyals visibles de tortura.

"El gos em va mossegar l'espatlla"

Omar, un noi de la ciutat palestina de Tulkarem, a la Cisjordània ocupada, que demana l’anonimat per por a represàlies, relata a l’ARA com van ser els 8 mesos que va estar l’any passat empresonat a la presó israeliana de Gilboa. “Els guàrdies entren contínuament a les cel·les, sovint de nit, amb gossos i peguen pallisses. A mi em va mossegar un gos a l’espatlla. Et deixen tan desfigurat que els teus amics ni et reconeixen”.

El jove, de 22 anys, relata que eren 8 presoners en una cel·la per a quatre i que només podien sortir al pati una hora al dia, i també denuncia la manca de condicions higièniques, mentre mostra les lesions de sarna a les cames. “Vaig passar tot el temps a la presó amb la roba que portava el dia que em van detenir i només teníem un tros de sabó per a tots i amb prou feines una mica d’aigua”. L’Omar va ser detingut a l’estiu, quan treballava com a productor per a una televisió local i va anar a cobrir una incursió militar.

També es passa fam a les presons d’Israel: l'Omar explica que feien un sol àpat al dia i que el pa que havien de compartir entre els 8 companys de cel·la el mullaven en aigua per inflar-lo i que així fos més saciant. Quan el van empresonar pesava gairebé 100 quilos i va sortir pesant-ne 65. “A la presó no hi ha miralls i quan em vaig veure per primer cop, a l’hospital on em van portar, no em podia creure que fos jo”.

L’últim informe del Comitè de l’ONU contra la Tortura conclou que Israel imposa una “política d’estat de facto de tortura organitzada i generalitzada i de maltractament que s’ha intensificat des del 7 d’octubre del 2023”.

Es comptabilitzen actualment 9.250 palestins en presons israelianes, tot i que la xifra real és probablement superior, perquè l’exèrcit i el govern de Benjamin Netanyahu no fan públiques moltes de les detencions que es practiquen en l’ofensiva de Gaza. L’agència de notícies israeliana Walla parla de 10.000 detinguts, malgrat l’últim intercanvi mediat per Donald Trump que va suposar l’alliberament d’uns 2.000 presoners palestins a canvi dels últims ostatges israelians retinguts a Gaza.

La meitat dels presoners palestins es troben en situació de “detenció administrativa”, sense càrrecs ni un procediment judicial, una figura del sistema legal israelià que només s’aplica als palestins i que és prorrogable indefinidament.