L’avantpenúltima estrella de Hollywood

BarcelonaFa molts anys que la premsa enterrem les-últimes-estrelles-de-Hollywood. Recordo que amb Liz Taylor ja vam donar aquells anys daurats per closos, i era el 2011. Però faltaven, esclar, Joan Fontaine, Kirk Douglas, Doris Day, Lauren Bacall, Maureen O’Hara o Zsa Zsa Gabor, per esmentar uns quants noms... fins a Olivia de Havilland, que els diaris acomiaden aquest dilluns en portada sense evitar el terme "última". Ho és? Potser no tenen el mateix pedigrí fílmic que haver aparegut a Allò que el vent s’endugué, però deixo dos noms apuntats, per quan toqui fer-ne l’obituari. Primer, el de Marsha Hunt, un dels talents reprimits per la cacera de bruixes maccarthista: va sortir a films com The human comedy, Orgull i prejudici o Johnny va agafar el fusell i té 102 anys. I encara és més espectacular el cas de Ruthie Tompson, tot i que la seva feina es va fer al darrere de les càmeres: és una de les animadores estrella de la factoria Disney, i ha participat a clàssics com Pinotxo o Dumbo. Aquest 22 de juliol, Whoopi Goldberg li va desitjar un feliç 110 aniversari.

Aquesta imprecisió d’anar acomiadant últimes estrelles té una disculpa de naturalesa humana. Si, al capdavall, parlem d’una matèria tan farcida de fantasies i mites com és el cel·luloide, ¿a qui li amarga lamentar, cada pocs anys, l’adeu de l’última estrella de Hollywood?

Guapo, guapo

El suplement La Otra Crónica d’El Mundo titula: "La finesa cañón que puso firme a Sánchez". Es refereixen a Sanna Marin, que a banda de "finesa cañón" resulta que és també la primera ministra del país escandinau. A la web, aparentment, ho han intentat arreglar: "La finesa socialdemócrata y cañón que puso firme a Sánchez el guapo". Apa, tots objectificats i ja ens quedem tranquils.