Bard, el copiador que no volia ser copiat

La còmica Sarah Silverman ha demandat ChatGPT i Meta perquè considera que estan utilitzant la seva propietat intel·lectual sense permís per alimentar els respectius serveis d’IA generativa. L’espanyola AMI (Asociación de Medios de Información) distribuïa la setmana passada un comunicat en què denunciava que Bard, la intel·ligència artificial de Google, arrambava amb els continguts pagats pels editors sense ni tan sols citar la font. El coneixement col·lectiu ha avançat compartint coneixement i informació, i que l’intercanvi sigui lliure és una potent eina democratitzadora. Però quan algú en treu un rendiment comercial és lògic que compensi el creador original, si l’agafa tal com raja. La IA sovint fa un gaspatxo de diverses fonts, però en realitat no hi aporta res de genuí i sovint hi trobes grumolls i alguna llavor de cogombre. Només ha automatitzat la pesca i barreja de textos d’aquí i d’allà. De manera admirable i espectacular, en el sentit recreatiu del terme, sí, però els resultats són encara melons que poden sortir bons o insípids. 

En tot cas, el que resulta hipòcrita és que en les més de 60 pàgines de termes del servei i condicions que cal validar abans de poder operar amb Bard es digui que no pots fer servir els seus resultats per alimentar un motor que li faci la competència. O sigui: prohibeix exactament allò que ella mateixa fa, que és xuclar de fonts alienes sense compensar-ho. Si som en l'era del coneixement, no té sentit dissenyar un marc jurídic que permeti la devaluació continuada de la informació de qualitat, que és sempre cara de produir. Ves que els diaris no hagin de tornar a tenir 128 pàgines, amb 64 d’inicials indicant què es pot fer i què no, d’obligada lectura i firma abans de començar a llegir, per exemple, aquesta columna.