El preocupant suspens d’Espanya en pluralitat informativa
El resplendent somni democratitzador d’internet fa temps que mostra les esquerdes i n’hi ha una que afecta directament la salut del periodisme, és a dir, de la informació ciutadana. Segons el discurs oficial, tothom pot ser emissor i fer sentir la seva veu. Però un cop d’ull a les marejants operacions de compravenda d’empreses –per desenes de milers de milions d’euros– evidencia que som de nou en una etapa de concentracions empresarials que amenaça frontalment la pluralitat informativa. El clan Ellison, amb pocs dies de diferència, ha anunciat que vol controlar TikTok i Warner Bros. Discovery. Massa poder, massa poques mans.
L'Observatori Europeu de l’Audiovisual acaba de publicar un estudi exhaustiu que, entre moltes altres qüestions, analitza la pluralitat al continent. Resumint-ho molt, hi ha efectivament més continguts i veus que mai, però el paper decisiu dels intermediaris digitals –xarxes i cercadors– constreny el cabal ric i divers al qual es podria aspirar. Els impulsors de l’informe elaboren un baròmetre que mesura el nivell de risc per a la pluralitat dels diferents països. Només quatre estats manifesten un risc baix –per sota de 33 punts en una escala de 100–: els Països Baixos, Alemanya, Suècia i Dinamarca. I no n’hi ha cap que baixi de 28 punts. Espanya apareix amb el grup de risc mitjà-alt, amb 53 punts. El principal problema per resoldre aquest problema és la lentitud legislativa: quan has fet normes per als cercadors, apareixen les xarxes socials i quan fas normes per a les xarxes, aleshores sorgeix la IA. Cal trobar la manera d’actualitzar adaptativament el marc regulador i una de les claus és trencar l’opacitat dels algoritmes: no pots regular el que no coneixes. Com tampoc no és casualitat que mantinguin opacitat en les dades del trànsit que controlen. Vist així, governen des de la foscor i gràcies a la foscor.
