Diumenge de bon matí, TV3 ens oferia l’Epic Trail Sky de la Vall de Boí, la cursa esportiva de vint-i-quatre quilòmetres que transcorre per paisatges espectaculars, per camins d’alta muntanya, amb pujades i baixades molt pronunciades que suposen un repte molt exigent per als participants. Per als espectadors, en canvi, la retransmissió resulta relaxant, gairebé hipnòtica. Quedes embadalit per la competició i pels entorns naturals. La Vall de Boí en la seva màxima esplendor, amb un verd intens que, en un context de calor asfixiant com el que estem passant aquests dies, era un bàlsam, si més no visualment. L’equip de TV3, amb Maria Fernández, Josep Maria Puig, Jordi Grau i l’anàlisi tècnica d’Anna Comet i Marc Pinsach, va oferir una cobertura interessant i amena. Però és una retransmissió en què la realització és clau. Les imatges a vista d’ocell amb els drons i l’helicòpter permeten tenir una visió privilegiada d’aquesta zona dels Pirineus que es converteix en la millor promoció turística. També és impressionant descobrir el seguiment que fan dels participants més ben posicionats els càmeres que els van al darrere. És tan encomiable l’èpica dels corredors i corredores com la de l’equip tècnic que els persegueix perquè ho vegem bé des de casa. Els analistes van facilitar, als espectadors més neòfits, entendre els reptes i les dificultats. L'emissió va permetre un seguiment molt acurat de l’evolució dels protagonistes. L’Epic Trail és emocionant per l’esforç físic que suposa als corredors i pels paisatges fascinants, pels cims i senders que potser no recorrerem mai, però que la finestra televisiva ens acosta fins al sofà de casa.
I si a primera hora la televisió pública ens ensenyava un racó de la província de Lleida des de l’aire, hores més tard, a la nit, n’observàvem un altre des d’una altra perspectiva al 30 minuts. El reportatge Conills, el malson del pagès ens mostrava una altra odissea a nivell de terra. La lluita per frenar la superpoblació de conills que malmet els conreus de cereals i arbres fruiters. Les imatges captades amb càmeres tèrmiques que permetien detectar la plaga de conills que, de matinada, ronden pels camps rosegant els cultius, eren impactants. Ara bé, resultava desconcertant fer tot el seguiment del drama dels pagesos, impotents davant la plaga i els debats ètics al voltant dels mètodes per carregar-se la població de les bestioles, i, al tram final, que el mateix reportatge descobrís una aparent solució definitiva per al problema. Un agricultor assegurava tenir un remei efectiu, legal, sostenible i molt econòmic. El mateix impulsor del sistema s’oferia a demostrar-ho als pagesos desesperats que vèiem al principi. Tant de bo que estiguessin veient el 30 minuts i que el programa els pugui posar en contacte. I, si pot ser, que ens expliquin a l’audiència com ha anat la demostració per saber si, per una vegada, la televisió, en comptes de limitar-se a explicar el drama, ha contribuït a solucionar el problema.
