Dilluns al vespre, 8 coses a fer abans de morir obria la temporada d’estrenes de TV3. Esperem que l’emissió no marqui el nivell de com seran la resta de novetats, perquè això dels somnis de Joan Pera va acabar sent un malson. La idea és simple: el veterà actor fingeix acomplir aspiracions que té pendents. I això el porta a experiències suposadament intrèpides per a un home de la seva edat i prudència. Es fa una comedieta on en Pera representa que vol ser pastor o reporter de televisió i TV3 l’ajuda a fer realitat aquest somni. Si el primer programa era el millor de la sèrie, és tràgic imaginar-se com seran els propers. Començava amb Joan Pera vestit de rabadà visitant la granja de cabres d’en Peyu, un altre protagonista televisiu que en els últims mesos trobem fins i tot a la sopa. 8 coses a fer abans de morir es reitera en aquesta inèrcia endogàmica que es nodreix dels personatges habituals de la cadena, en una evident manca d’imaginació i recursos que és preocupant.
Joan Pera interpreta aquest alter ego seu tan característic, posseït pel tarannà cinematogràfic de Woody Allen, poruc i atabalat, sovint superat per les circumstàncies. Però el teatret del protagonista acaba resultant forçat i fent-se pesat. Perquè més enllà d’això no hi ha res. Més que a Joan Pera, veiem la caricatura de Joan Pera per desencadenar el joc argumental del programa. I fins i tot sap greu, perquè és una mena d’explotació gratuïta de la seva pròpia paròdia que acaba per provocar fatiga.
Les situacions plantejades no donen gens de si. A l’hora de fer de pastor o de reporter no hi ha cap conflicte ni tensió, de tal manera que han de forçar la història a través de l’edició. La situació de pasturar les alpaques va quedar barroerament reduïda al riure histriònic viral de l’amfitriona. El muntatge, amb efectes de so i congelació de petits instants, ni tan sols fa gràcia, perquè més que exagerar la realitat el que fa és manipular-la perquè sembli que passen coses. Però és que al llarg del programa no va passar absolutament res.
I per enèsima vegada en un programa d’entreteniment de TV3, el problema és l’abús de la beneiteria. 8 coses a fer abans de morir hauria pogut ser una bona idea si s’hagués treballat des d’un propòsit més sincer. Però queda reduït a una pallassada que només fa que explotar l’actor, limitat a un únic registre. Juga també amb un factor clarament edatista: es pretén construir l’humor a partir de l’estereotip d'una persona gran a qui canviar d’entorn i d’activitat d’una manera molt elemental li suposa un estrès excessiu (exagerat pel mateix protagonista). La prova és que si el programa hagués agafat algú de cinquanta anys per fer exactament el mateix la idea es desactivaria. El programa no ha sabut construir una història més enllà d’explotar una caricatura. Narrativament s’utilitza l’atribolament i la confusió d’una persona gran per intentar fer riure a l’espectador. I quan el punt de partida és aquest, més que gràcia fa pena.
