Rentat de cara als informatius de TV3. O 3Cat. O 3Cat Info. Perquè les reformes estan acompanyades d’un poti-poti de noms una mica desconcertant. Toni Cruanyes, després de fer una gira de tarda per La selva i l’Està passant, per fi va inaugurar l’esperat plató amb tecnologia puntera. Els canvis són molt més rellevants de portes endins que no pas per al que veu l’espectador des de casa. El resultat millora substancialment el format anterior, que demanava amb urgència una modernització. Més sensació d’amplitud, unes pantalles verticals per aportar sensació de dinamisme, unes plataformes una mica capricioses i un terra blanc poc sofert. La gamma cromàtica recorda la del Col·lapse i les transparències ataronjades de fons recorden les de La nit al dia. El plantejament no és, en cap cas, trencador ni pioner, sinó que va a remolc de les grans televisions europees. Dilluns van semblar exhibir un desplegament de possibilitats, però caldrà veure si, a la pràctica, se’n treu partit. A l’edició del vespre es va apreciar també un canvi en el to, amb un esforç per ser més explicatius i amb un aprofundiment de les notícies tirant més al reportatge. Una inèrcia que al migdia tornava a ser la de sempre. Els presentadors llueixen un estilisme més sobri i els homes han perdut la corbata en aquesta recerca de relaxar les formes i naturalitzar la relació simbòlica amb l’espectador. El mapa del temps ha diluït les comarques, homogeneïtzant el territori i perdent referències geogràfiques. Això sí, caldrà ampliar la tipografia perquè amb prou feines es llegeix res. La taula blanca dels migdies i del Més nit té aires de recepció d’una clínica privada. Una operació estètica parcial, per cert, perquè Els matins d’Ariadna Oltra continuen igual que abans més enllà del grafisme.
No obstant això, fins ara les dinàmiques informatives són pràcticament les mateixes de sempre. S’entén la moguda tecnològica i empresarial, però des de casa sembla que no n’hi ha per a tant. Esperem que ensenyin de pressa tot el que hagin d’estrenar i puguem comprovar de veritat, en el dia a dia, l’autèntic abast dels canvis. Sobretot perquè portem mesos bombardejats per terra, mar i aire d’autopromocions. Hi ha hagut una creació d’expectatives excessiva. “Aquesta setmana ens permetran que parlem excepcionalment de nosaltres mateixos”, deia dilluns Xavi Coral als espectadors. Excepcionalment? Potser era sarcasme, perquè les operacions d’autobombo del 3Cat i TV3 s’estan fent insuportables. Quan no és el lideratge mensual són les audiències de ràdio, si no, les dades de la plataforma, o la presentació de temporada, o l’anunci del fitxatge de l’influencer de torn, o la presentació d’una nova marca, o les noves cares o la tecnologia de les càmeres-robot o la preparació del plató o com funcionarà l’aplicació digital. Aquesta obsessió endogàmica, l’autonarrativa, ens està saturant. Enhorabona per la feina feta. Però ara, sisplau, a mirar endavant en comptes de mirar-se tant el melic.
