Dilluns, a l’edició del vespre del Telediario de La 1, el corresponsal a Jerusalem, Marc Campdelacreu, explicava com el conflicte bèl·lic estava afectant la manera d’informar dels periodistes: “Israel i l’Iran estan vigilant des del primer dia el que gravem i el que expliquem. I no només per l’impacte sobre l'opinió pública o sobre les seves poblacions, sinó per no mostrar les seves debilitats davant els rivals”. En una crònica posterior, explicava com aquesta batalla pel relat afectava la premsa: va revelar que el 28 de febrer els periodistes internacionals a la zona van rebre missatges de mòbil del departament militar de censura d’Israel, que detallaven els límits del que podien informar. Campdelacreu explicava com aquells condicionants afectaven, per exemple, el que podia mostrar la càmera en aquell mateix moment. A continuació va concretar algunes d’aquestes limitacions, que tenien a veure amb les afectacions dels míssils, els edificis que es podien ensenyar i la identificació de bateries antiaèries. El corresponsal explicava que, fins i tot, existeix un departament oficial que podia revisar les seves imatges, i assenyalava les conseqüències de no respectar les normes: l’exèrcit els podia retirar l’acreditació per treballar, cancel·lar-los el visat i fins i tot expulsar-los del país. A més, explicava que a l'Iran havien de treballar sempre acompanyats d’un professional, un fixer, autoritzat pel règim iranià. I això implicava la pèrdua de llibertat a l’hora de moure’s, la impossibilitat de retransmetre en directe des del carrer i l'exigència de mostrar només les manifestacions afins al règim.
Aquest context periodístic és rellevant per entendre les condicions de treball dels corresponsals i, sobretot, per recordar-nos que aquesta situació ens obliga, com a espectadors, a fer una lectura més atenta i entre línies de les cròniques que ens arriben des d’allà.
La setmana passada, però, vam constatar que a vegades el control informatiu pot exercir-se d’una altra manera. En el lamentable programa Horizonte, d'Iker Jiménez, a Cuatro, van connectar amb la corresponsal de Mediaset, Laura de Chiclana, que va explicar com en alguns barris de Haifa no tota la població disposava de lloc als refugis, especialment els ciutadans àrabs. No era la primera vegada que un mitjà informava d’aquesta realitat, però, així i tot, va passar un fet insòlit. La copresentadora, Carmen Porter, va desacreditar en directe la corresponsal i la va corregir, dient que acabava de rebre una rectificació al mòbil “de la comunitat jueva” desmentint el que havia explicat la periodista i qualificant el seu relat de rumor i desinformació. El programa fins i tot va eliminar la crònica de Laura de Chiclana de la plataforma digital. Una cosa és voler garantir la veracitat de la informació o contrastar-la, i una altra és apel·lar sobre la marxa a fonts anònimes i molt indefinides per menysprear la versió d’una periodista que estava treballant sobre el terreny i que es basava en testimonis.
