Instrumentalitzar una crisi sanitària per reclamar un 155 encobert

BarcelonaPer una vegada, i sense que serveixi de precedent, caldrà donar la raó a la caverna. La comunicació governamental ha sigut erràtica i confusa. I només els diaris de la triple dreta mediàtica –és a dir, l'oposició– ho assenyalen sense embuts. “Alarma en diferit”, titula El Mundo, amb la mesura excepcional de recórrer a les majúscules. “Una gestió matussera, improvisada i sense lideratge”, es titula l'editorial. Critiquen que Sánchez anunciés el decret 24 hores abans d'aprovar-lo, i que no n'especifiqués les mesures concretes.

Però després hi ha, esclar, tot l'aprofitament en mode carronyaire. L'Abc, per exemple, ha tingut un somni humit: el 155 per a l'España entera. A l'editorial escriuen: “Potser Sánchez i el seu govern han topat amb una cosa que no tenien a l'agenda: l'Estat. Ara li toca defensar-lo i imposar una planificació centralitzada”. La Razón, per part banda, diu que “el president es va resistir [a les mesures] davant la pressió dels seus socis independentistes”. No aporten cap informació creïble per a aquesta (greu) afirmació i, de fet, la sol·licitud del president Torra al vespre contradiu d'alguna manera aquesta noció, segons la qual els independentistes, per interès polític –i tara moral, esclar– rebutjarien l'adopció de precaucions bàsiques.

A Catalunya, la comunicació pública ha sigut també ambigua. Torra va anunciar el confinament de Catalunya i El Punt Avui, per exemple, escrivia en portada: “Torra anuncia el confinament de tota la població de Catalunya”. No és així. El president català va demanar tallar els accessos al país, però no va decretar –ni sol·licitar a Sánchez– la restricció de moviments que finalment tot indica que s'imposarà a partir de dilluns. A més de lluitar contra el virus, també caldrà vigilar amb el bacil de la confusió.