La culpa dels estralls del coronavirus, dels catalans
BarcelonaQuan li tens tírria a algú, li fots clatellada per una cosa i per exactament la contrària. La caverna, aquests dies, juga amb idees contradictòries. Dimecres, La Razón titulava "Malalts de pànic", posant l'èmfasi en la psicosi en la qual hem caigut inevitablement. Si teniu grups de WhatsApp de l'escola o de família ja sabeu què vull dir. Però vet aquí que dos dies després, El Mundo obre amb "Sánchez dosifica la resposta al virus tot i l'emergència econòmica". Segur que si hagués decretat mesures dures des del primer dia l'haurien acusat d'alarmista i de no saber gestionar l'estat anímic, o de provocar estampides als supermercats.
El titular de La Razón d'aquest divendres, per cert, recull el testimoni del mític "Desgrecia" de quan va guanyar Syriza i opta per "Coronocrac". Com a exvigatà, soc expert en sufixos: allà hi ha des de Chocovic fins a Aigüesvic. I puc afirmar una cosa amb rotunditat: cansen. L'enginy d'afegir "corona-" a qualsevol paraula s'esgota ràpidament. I, tot i que soc partidari de l'humor, especialment en temps difícils, tenyeix de banalitat el que no deixa de ser una emergència de salut. Mentrestant, l'Abc segueix construint la República Vírica de Madrid i ofereix una enquesta adreçada a dir que només un 29,5% veu bona l'actuació de Sánchez, mentre que un 43% aprova la de Díaz Ayuso.
La campanada del dia és el jackpot que aconsegueix El Confidencial, el primer –detectat per mi, almenys– en assolir la gesta de lligar coronavirus amb el problema català. Diu el titular: "Sánchez ha retardat setmanes l'estat d'alarma «per por a Catalunya»". Es basa en declaracions del catedràtic en dret constitucional –i columnista de Libertad Digital– Carlos Ruiz Miguel, però el mitjà el compra. I tant si el compra. Ara només hi faltaria sumar-hi els nazis, o ETA. Vamos para bingo?
