Amb la tranquil·litat d'haver superat la primera temporada sense cap esgarrinxada de la policia de la correcció política, David Verdaguer encara l'estrena dels nous capítols de Tabús aquest dimecres a les 22.05. El programa que s'atreveix a fer humor de col·lectius considerats vulnerables –entenent que l'humor no és burla, sinó més aviat el contrari– torna amb alguns canvis en el format i noves realitats que habitualment no surten gaire representades a la televisió i que, quan ho fan, sovint apareixen atrapades en diferents cotilles i acomplexaments.
Així, la segona temporada de Tabús veurà com l'actor conviu amb persones que pateixen addiccions, amb antisistemes, amb dones que no poden ser mares, amb personal de la indústria del porno, amb persones allunyades de la bellesa normativa, amb gent que té altes capacitats (i el do dels quals sovint s'ha convertit en una càrrega), amb no monògams o amb gent gran. L'esquema és el mateix que l'any passat, en el sentit que Verdaguer conviu uns dies amb cadascun dels grups i corona aquella setmana amb un espectacle a La Paloma, on executa un monòleg a partir dels problemes i cavil·lacions dels diferents col·lectius.
La casa, aquest curs, ha canviat i trasllada l'espectador a l'Empordà. A partir de diferents activitats i de la mateixa convivència, els testimonis expliquen les dificultats que han patit a l'hora de sentir-se part de la societat. Els minuts dedicats al monòleg també han crescut, tot i que es manté el fet que el públic segueix format per representants de cada grup i els familiars de les persones que han protagonitzat el capítol.
Tabús és un format original belga de la productora Panenka que, a Catalunya, adapta El Terrat. Amb la premissa que l'humor és una eina per remoure consciències i enderrocar la por a l'altre, la versió de TV3 aborda en aquesta segona temporada alguns col·lectius que de moment no han format part de les edicions internacionals d'un format que va estar nominat a un Emmy a xou no guionitzat.
Les audiències de la primera temporada van ser molt positives. El programa el van seguir de mitjana 467.000 espectadors per setmana, la qual cosa el va convertir en líder destacat de la setmana. A més, va guanyar el premi Iris del Jurat 2020, atorgat per l'Acadèmia de la Televisió, i el premi al millor format d'entreteniment, concedit pel Zoom Festival Internacional. Enguany, però, haurà de competir amb Rocío. Contar la verdad para seguir viva, l'èxit aclaparador de Telecinco que amenaça el lideratge de TV3 aquest abril.
El primer capítol és el dedicat a les addiccions. Verdaguer coneixerà per exemple en Ramon, que va començar a consumir drogues a l’institut i, després de vint anys de consum, ha aconseguit capgirar la seva vida. O la Cinta, una dona que, tot i que fa catorze anys que no beu ni una gota d’alcohol, sap que el perill de recaiguda l'acompanyarà per sempre. També en Toni, que després de patir addicció a l’alcohol, les drogues, el sexe i els videojocs, ara es dedica a ajudar persones que passen per la seva situació. Finalment, en David explicarà com encara ara paga les conseqüències d'haver-se enganxat a les apostes esportives. Cada capítol d'estrena anirà acompanyat d'una repetició.
Cinc preguntes a... David Verdaguer
- La primera temporada va ser un èxit d'audiència. Quines són les claus de l'èxit?
- No vam caure en el groguisme de les històries. I era fàcil caure-hi, però ens n'hem sortit. I, després, no vam ser paternalistes, que és el pitjor que podríem fer. Algú ens ha dit: molt bé tot... menys la part de monòleg. Home, és que sense el monòleg seria el 30 minuts! Però l'audiència de TV3 està preparada per a aquest tipus d'humor.
- Quin és el col·lectiu que més t'ha colpit, aquesta temporada?
- El de les addiccions, amb el qual comencem. El de no poder ser mare. I el de la gent gran, que és una debilitat meva, perquè són persones que van sense filtre per la vida i els hi ho devem tot.
- ¿En algun moment has hagut de recular perquè temies haver trepitjat alguna línia vermella?
- Només hem tallat un trosset petit d'un programa, i això que la gent de La Paloma reia, perquè dubtàvem. Però hem anat més forts, aquest any. Ens hem atrevit més. Potser la gent a Twitter no ho entendrà, però és la línia que hem de seguir. Són guions molt ben fets, més negres que la temporada anterior.
- ¿El programa té més recorregut o ja s'han explorat tots els col·lectius marginats?
- Els productors em mataran, però és evident que aquest és un programa finit i ja està bé que les coses acabin bé. No podem caure en anar fent eternament, que si avui la gent amb alopècia, que si demà els diabètics. Ara bé, jo m'he quedat amb ganes de quatre programes més, però no sé si TV3 ens deixarà rodar una temporada tan curta. Adoptats, suïcidi, gent sorda... donarien per a episodi.
- El fet d'estar en contacte amb gent sovint infrarepresentada en l'audiovisual ¿t'ha influït com a intèrpret?
- Sempre s'aprenen coses de tothom, i encara més convivint-hi. Però no soc actor de mètode, així que com a persona m'ha servit de molt però com a actor no.
