Ja han escoltat els candidats les lletres que posen als mítings?

BarcelonaLa campanya són gestos i, també, música. Als mítings sonen cançons que es trien amb una certa intencionalitat. El que passa és que si et guies pel títol, després et pots trobar que la lletra t’acabi jugant una mica a la contra. Els actes de Junts acaben amb el No surrender de Bruce Springsteen, segons llegeixo a Racó Català, però no sé si els versos “vam fer una promesa que vam jurar recordar per sempre / Cap retirada, nena, cap rendició” s’escauen a una formació a la qual els crítics acusen d’haver canviat el mandat de l’1-O per processisme. A les antípodes ideològiques, El Meneíto de Rosario va fer ballar Carlos Carrizosa en una intervenció a la Fira d’Abril. Cal suposar que el devia animar la idea de menear una mica els raquítics resultats previstos. Però el passatge “La gente está comentando / Un personaje muy raro / Que siempre se está acordando / Y no es forma de aguantarlo” amb què arrenca el tema no el deixa especialment ben parat. Vox s’ha volgut curar en salut i, per evitar que algú protesti com va fer Coque Malla l’any 2018 en veure un dels seus temes instrumentalitzat, ara demanen permís. Andrés Calamaro, Café Quijano i Taburete s’hi han prestat. Cal suposar que per aconseguir El novio de la muerte, himne de la Legión, no ha calgut negociar res i que fins i tot la cabra s’hi ha avingut.

La mera elecció d’idioma és ja indicativa. Els partits independentistes opten per temes fonamentalment en català. Els Comuns, en canvi, combinen més català i castellà. I el seu tema estrella és Soy yo, de Bomba Estéreo. En un moment de la cançó, Li Saumet rapeja “A nadie le importa lo que estoy haciendo”: ateses les expectatives electorals, no sé si el vers pot ser vist com a premonitori.