Demoscopilàndia, terra de somnis

Diuen que el cinema està fet del material de què estan fets els somnis. És fals. Aquest privilegi correspon a les enquestes electorals: enlloc del planeta hi ha dipositats tants anhels interessats, tants relats aspiracionals. I és una matèria extremadament gasosa, subjecta a una infinita capacitat de revisió. M'explico. La Razón obre portada avui amb "Casado trasllada al PP que ja dupliquen els vots de Rajoy". És una crònica a partir de sondejos interns del partit, és a dir, fets amb barra lliure absoluta. A la crònica es diu: "Al 2018, les enquestes apuntaven a una forquilla de 58 a 65 escons". M'he pres la molèstia de mirar enquestes del 2018. A veure, la del CIS de l'agost d'aquell any: 81 diputats. Vaja... Potser als diaris? Una de l'Abc del juliol deia... 104 escons. I la del desembre? Catxis, tampoc: 89 diputats. Potser parla de les capçaleres progressistes, on hi havia ganes raonables de veure un canvi de govern a favor del PSOE. Però no: El Periódico atorgava una forquilla al PP de 79-82 escons i Público n'hi concedia 75.

És que ni La Razón mateix va pronosticar la desfeta: 112-116 al març, 105-109 al maig, 107-109 a l'octubre, 104-107 al novembre... És a dir, el relat de Casado, que el diari compra acríticament fins al punt de convertir-lo en notícia de portada, consisteix en dir que dobla les expectatives electorals... respecte a unes enquestes misterioses que ningú ha vist o ha publicat i que contradiuen obertament les que La Razón va encarregar en el seu moment. Qui signa l'article d'ara, de fet, signava també alguna de les peces del 2018. I, en tot cas, establir comparacions amb sondejos sobre eleccions que ja van passar és una mica absurd, perquè la realitat ja ha despullat les habituals misèries i errors d'aquelles enquestes pretèrites. Però a Demoscopilàndia no es permet mai que una dada es carregui un relat... o un somni.