Després s'exclamen quan als Estats Units assalten el Capitoli

En castellà, amenazas rima amb nenazas, i ja se sap que la política pàtria està profundament infusionada de gallardia. Bé, gallardia i manipulació, perquè les pintades d’uns brètols a la seu d’un partit en un poble perdut cotitzen més, si cal, que dues bales enviades amb èxit als despatxos ministerials. El Mundo va enfonsar-se en el fang uns quants centímetres més –l'engonal, ja coberta– amb el seu titular: "El PSOE fa campanya amb l'amenaça d'un esquizofrènic". Qualsevol persona que dedica temps i esforç a enviar dues bales té algun tipus de conflicte intern que el fa córrer pel marge lateral de la societat. Però que la persona en concret patís un trastorn mental hauria de moure a la prudència i la delicadesa, no a la instrumentalització estigmatitzadora. Els titulars de la caverna de dimarts coincidien tots en parlar de com l'esquerra s'aprofitava d'aquestes accions, no pas de la violència que suposa començar a enviar pólvora a edificis oficials.

La ironia va fer que l'endemà fos Ayuso qui rebés –en un sobre– els dos projectils. En aquest cas, els diaris s'afanyen a posar-ho en portada, per tot el que té de descàrrec. Però ara ja no hi fan ironies, esclar. "PP i Vox consoliden la seva majoria tot i la campanya de les amenaces", titula Abc, amb una foto d'Abascal al costat, sempre l'americana una talla més petita –estrambòtiques servituds estètiques de la gallardia de què els parlava– dient que s'estima més que Iglesias li digui feixista que no pas que l'aplaudeixi. I llavors hi ha els inefables redactors d'Alerta Digital. "¿I per què no podria tractar-se d'una amenaça de falsa bandera perpetrada per persones que buscaven mobilitzar el votant de l'esquerra? Mentre els fets no demostrin el contrari, apuntem en aquesta direcció". Sensacional: la prova de càrrega totalment desplaçada. L'interfecte té tres trets a la nuca però, mentre no es demostri el contrari, apuntem a un suïcidi.