Les dues eines que necessita el vell/nou director de TV3
La follia consisteix en fer la mateixa cosa una vegada i una altra i esperar resultats diferents. La frase s’atribueix a Einstein, però hi ha seriosos dubtes que sigui d’ell, perquè no es va començar a associar al seu nom fins als anys vuitanta –quan ja portava tres dècades mort– i ningú n’ha localitzat mai l’origen concret. Però encara que vingui d’alguna altra mundana ment, és un bon aforisme que es pot aplicar a TV3.
La continuïtat del director interí, Sigfrid Gras, un cop designat guanyador d’un concurs públic, no és per se ni bona ni dolenta. Però l’obliga a gestualitzar de seguida quines dinàmiques pensa canviar, i quin talent extern pensa incorporar –perquè cal oxigenar la casa amb noves mirades i perspectives– per tal d’obtenir els resultats diferents que necessita TV3 si vol viure a l’alçada del panorama comunicatiu del 2022. Si ell representa la continuïtat (necessària), ha de fer evident que té també l'actitud transformadora que se li reclama i que ha plasmat en el seu projecte. Els pròxims fitxatges seran eloqüents.
El principal dubte que tinc no és si Gras resulta la persona idònia: coneix la televisió com pocs i, al capdavall, ha mantingut el share de TV3 en uns temps extremadament complicats des de la sala de màquines, com a número 2 d’un Vicent Sanchis absorbit per la gestió dels equilibris en temps convulsos, tasques de representació i altres obligacions inevitablement pròpies d’un director. El gran interrogant és si tindrà les eines necessàries per poder revolucionar TV3 i complir les mesures proposades pel seu projecte. Aquestes eines són de dos tipus: poder executiu i recursos. Analitzem-les.
Els dos últims ocupants del càrrec s’han queixat del poc poder que tenien com a directors, ja que les decisions importants es prenen en el si del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. L’estructura segueix sent la mateixa, així que un canvi en aquest sentit depèn de la generositat personal dels actuals membres per deixar que el director actuï sense condicionar la graella amb la palanca poderosa que és tenir la ploma que signa els contractes. Soc crític amb l’excés d’experiència política amb el qual han arribat al càrrec, però alhora detecto una major voluntat de consens i unes formes menys dures que en l’etapa anterior, marcada per la polarització entre ERC i Junts. Això sí, no ha estat gaire estètic que aprovessin tantes decisions sobre graella en un període d’interinitat.
Sobre els recursos, de nou el director té poc marge. Retenir la primera posició de TV3 en el rànquing de canals més vistos a Catalunya ha tingut costos col·laterals severs: els continguts infantils i juvenils, els culturals, les ficcions, les inversions tecnològiques i en big data i intel·ligència artificial que han de permetre dotar-se d’una plataforma digital de continguts digna del seu temps… Jugar a les televisions és avui més car que mai i des del Govern arriben molts missatges encoratjadors però encara pocs talons, a excepció del que està fent Cultura i el seu Institut Català d’Empreses Culturals. Calen més diners, perquè cada front és onerós. Calen bastants més diners.
