Electrònica impresa

Q uan d'aquí poc ens deixin fer servir el mòbil a bord dels avions, serà en part gràcies a una tecnologia nascuda a Mataró. El cablejat interior dels nous models d'Airbus anirà revestit amb un blindatge que el protegeix de les possibles interferències dels telèfons dels passatgers. Aquest blindatge és un tub flexible de roba teixida amb un fil especial creat al laboratori de Cetemmsa, el centre tecnològic creat fa més de 20 anys per administracions públiques i associacions empresarials del sector tèxtil del Maresme per promoure la reconversió industrial davant la deslocalització de la producció cap a l'Extrem Orient. El tub de blindatge adoptat per Airbus el fabrica l'empresa vallesana Relats amb una maquinària molt semblant a la que feia servir per teixir mitjons, un dels seus productes originals.

A la sala d'exposició de Cetemmsa, al TecnoCampus de Mataró, gairebé res és només el que sembla. Tot és una versió millorada d'objectes d'ús ben quotidià. Per exemple, una bicicleta elèctrica de sèrie ha estat equipada amb adhesius lluminosos al quadre, captadors solars a les alforges i punys calefactables al manillar. També s'escalfa el seient de la butaca que hi ha al costat, al braç de la qual hi ha dibuixats uns botons que serveixen per canviar el canal del televisor.

En una altra sala, al capçal d'un llit, un monitor mostra el mapa dinàmic de pressió de la persona que s'ha estirat sobre el matalàs interactiu. Aquesta informació serveix, fonamentalment, per ajudar a diagnosticar trastorns del son. I quan aquesta persona s'aixeca i posa els peus a terra, el contorn de l'estora s'il·lumina per orientar-lo si és fosc. Als peus del llit s'han estat carregant per inducció magnètica durant la nit unes vambes per a invidents que responen a les indicacions del navegador GPS del mòbil vibrant alternativament per indicar al seu portador cap a quin costat s'ha d'orientar per arribar a la seva destinació prevista.

Sobre diversos maniquins, altres peces de roba intel·ligent: un jersei musical que fa sonar notes diferents segons la zona del cos que toques, una armilla per a agents de policia amb rètols que s'il·luminen quan cal i una altra amb sensor de temperatura corporal i pulsòmetre per monitoritzar les constants vitals de pacients que es recuperen a casa després d'una intervenció quirúrgica.

La sanitat, l'automoció, el tèxtil, la seguretat, l'etiquetatge i embalatge comercial i l'esport son alguns dels sectors d'aplicació de les tecnologies d'electrònica impresa en què treballa Cetemmsa. Tenen un prototipus de genollera ortopèdica amb calefacció i una samarreta que mesura l'estirament muscular de cara als exercicis de rehabilitació física, però també un adhesiu publicitari interactiu per a material esportiu.

La incorporació de sensors i emissors -de llum, de calor o de dades, però també dosificadors de substàncies- en els objectes no és nova, però ara es tracta de fer-ho amb el mínim cost possible, integrant-los en la mateixa producció amb procediments de teixit, impressió o estampació en comptes d'afegir-los al producte acabat. Per exemple, imprimir pantalles sobre superfícies flexibles i que es poden rentar; fer que els circuits electrònics siguin realment impresos, dipositant-hi tinta conductora en comptes de decapar el coure sobrant com es fa fins ara; disposar de cables de connexió flexibles fets de roba estampada o de colors, o bé integrar els interruptors del llum en el paper decoratiu de la paret de casa.

Segons Josep Lluís Checa, responsable de Cetemmsa, Europa té en l'electrònica impresa una oportunitat de transformar en productes tangibles el considerable pressupost públic que es dedica a la recerca i el desenvolupament en aquest àmbit, evitant que es quedi en exercicis teòrics com ha passat en d'altres. Checa cita l'exemple de les pantalles OLED de leds orgànics, desenvolupades a Alemanya però explotades per firmes coreanes com Samsung.

Al centre de Mataró, amb un pressupost anual de poc més de sis milions d'euros, hi treballen 80 persones. Participa en diversos consorcis europeus de fotònica i electrònica impresa, juntament amb organismes homòlegs d'Alemanya (Fraunhofer), Finlàndia (VTT) i Holanda (Holst) que marquen la pauta del sector a escala internacional. En aquest sentit, han elaborat un informe sobre les oportunitats de negoci que es deriven de creuar aquestes tecnologies amb les macrotendències socials, i el van anar a presentar a Brussel·les abans que aquí, on no es presentarà fins al dia 7 de juny a l'Iese de Barcelona.

Aquest fet és molt significatiu: Cetemmsa va néixer amb la missió de transferir tecnologia a la indústria catalana, però poques empreses locals s'han mostrat receptives a incorporar en els seus productes el valor afegit que aporten les innovacions tecnològiques, de manera que ara el centre està molt orientat a la difusió en els mercats exteriors. Segons Checa, els gegants catalans i estatals de la confecció estan concentrats en la producció de baix cost i no es plantegen línies de roba intel·ligent, un mercat que cedeixen a marques internacionals que estan venent molt bé per més de 200 dòlars uns guants calefactables que fets aquí en podrien costar menys de 50.