Estranya desfilada de jactanciosos a ‘El Mundo’

Si hagués de perfilar la premsa espanyola amb un únic concepte, probablement seria l’abundància de la construcció “se jacta”. Determinats diaris han deixat d’informar dels fets i de les seves conseqüències, per passar a titular d'acord amb una presumpta inflamenta de pit del subjecte de la notícia que, no cal dir-ho, genera antipatia instantània i aguditza el sentiment victimista del lector. “No és que X aprovi una llei, no, és que X en fa ufana!”, seria el resum. El Mundo, per exemple, va utilitzar aquesta expressió un mínim de 84 vegades només en l’últim any. Si hi suméssim els exhibeix i presumeix de, ens trobaríem que rares vegades passa un dia sense que s’assenyali algú jactanciós. El lector deu obrir el diari no esperant la llista de fets i successos, sinó una estranya desfilada de gent fent el xulo piscines. Això per no parlar dels humilia, que converteixen alguns diaris en autèntiques coves del sado. La caverna en conjunt també tira d’aquest recurs emocional, més propi de la premsa tabloide que de la de prestigi, però l’abús comès per El Mundo és formidable. A cap enemic se li concedeix un titular neutre: molt millor si se li atribueix una actitud fatxenda, que generi en la parròquia la reacció instantània de repudi.

Aquesta òptica del greuge perpetu fa que no puguin evitar penjar la llufa als enemics de sempre. “Junts es jacta de l’assenyalament de Ribera al jutge García-Castellón”, titulaven encara no fa dos dies. No és només que una mentida repetida mil vegades es converteixi en realitat: és que si tu titules sistemàticament amb verbs connotats negativament, al cap de poc deixa d’importar ja el predicat de la frase i tots els seus complements. No cal ni entendre la notícia. Només registrar que has d’estar molt enfadat.