El falsejament dels orígens del 8-M

El 25 de març de 1911, un foc a la fàbrica Triangle Shirtwaist de Nova York va matar 146 treballadors, dones en la seva immensa majoria. Seguint el costum de l’època, moltes de les portes que donaven als espais exteriors estaven bloquejades –per evitar els descansos no autoritzats–, cosa que va disparar la mortaldat entre la plantilla. Joves immigrants carbonitzades o asfixiades pel fum o precipitades al buit des de les finestres dels pisos vuit, nou i deu, que ocupava la factoria. Sovint se cita aquest incident com l'origen de la festa del 8-M. Però, a Nova York, la primera celebració documentada d’un Dia Internacional de la Dona data del 1909, dos anys abans de l’incendi. Com s’explica? Per un motiu molt senzill: aquella primigènia jornada reivindicativa la va organitzar el Partit Socialista d’Amèrica, a partir de la proposta de l’activista Theresa Malkiel. En plena guerra ideològica contra el comunisme, al poder polític dels EUA no li interessava vincular els drets de les dones a la lluita obrera internacional, així que va alimentar versions alternatives sobre l’origen del que acabaria sent el 8-M. Hi ha llegendes, per exemple, sobre una protesta de treballadores en una fàbrica tèxtil del 1857, però ningú ha sigut capaç de trobar un document que ho testimoniï. Altres versions parlen d’un incendi el 1908, casualment un any abans que la jornada socialista. 

Aquest episodi de desinformació hauria de servir de conte amb moral: el poder ha intentat instrumentalitzar la justa lluita feminista sempre a favor seu. Al segle passat, estenent fum al voltant dels seus orígens. Ara, promovent la divisió interna. Està bé rebutjar el dogma i acceptar que pot haver-hi més d’una manera de ser feminista. Però hi ha qui, amb aquest pretext, l’únic que fa és promoure la perpetuació de l’statu quo. No ho perdem de vista, aquesta jornada.