El favor que Felip VI li fa a Mazón
Potser és la inèrcia, potser el servilisme, però ahir la premsa de Madrid va perdre una ocasió d’or per sortir del protocol i demostrar que el periodisme sap posar la mirada en el lloc correcte, que és a la vora de la gent. El rei Felip VI protagonitza les portades de tots quatre diaris de la Villa y Corte, perquè va presidir el funeral commemoratiu per les víctimes de la dana al País Valencià. Però el veritable protagonista de la jornada era Carlos Mazón. En concret, la seva cara desencaixada mentre anaven caient-li imprecacions dels congregats. Trista figura que avui sabem que es pren uns dies per reflexionar. A Catalunya el focus era clarament un altre: només La Vanguardia se centrava en els reis, mentre que El Periódico, El Punt Avui i l’ARA se centraven en les teòriques protagonistes de l’acte, és a dir, les víctimes.
No passen gaires dies fins que els diaris de Madrid treuen a passejar en primera pàgina Felip i Letícia. Ho fan com a part de l’establishment que són, amb el deure encomanat de protegir l’estabilitat institucional que se suposa que aporta la Corona. Però la presència dels reis a tots aquests actes acaba sent una estampa intercanviable, sense més valor que mostrar la presència del cap d’estat en aquell acte concret. La qual cosa eclipsa inevitablement tot el que tingui d’específic, ja que semiòticament s’iguala a la clàssica foto institucional. Mazón deu haver estat content de veure les portades del dia, perquè Felip –sense proposar-s’ho, però també sense evitar-ho– li ha estalviat l’escarni de fixar ja per sempre en una primera pàgina de premsa el tràngol de ser sota el xàfec d’una escridassada. Entenc la importància simbòlica de la seva presència, pel que té d’acompanyament. Alhora, el seguidisme de la major part de la premsa va precisament en contra d’aquesta intenció teòrica. Hora de canviar-ho.
