Els qui financen l'extrema dreta mediàtica sabent-ho... o no

Una de les perversions del sistema publicitari actual a internet és l'anomenada publicitat programàtica. El mitjà reserva uns espais a la seva pàgina i un servidor extern va inserint allà els anuncis que considera convenients. El problema és que la marca, en la majoria de casos ha contractat un paquet de X milions de visualitzacions i no sap on apareixen els seus missatges. A França, hi ha un compte de Twitter actiu des del 2017, anomenat Sleeping giants, que informa de les grans marques que detecta en mitjans d'extrema dreta. Però, des d'aquesta tardor, i segons llegeixo a Le Monde, un grup anomenat Els Corsaris fa la feina contrària i pressiona tots els qui considera que formen part del moviment woke. Mitjans com StreetPress i ADN han revelat lligams entre aquests activistes ultres i les agències de comunicació del conservador catòlic Emile Duport.

Modestament, des d'aquesta columna he intentat assenyalar de vegades la inquietud que suposa llegir a internet articles com "Identitarisme sense racialisme és com una flor sense fragància" a Alerta Digital, i veure-hi al costat publicitat de Nespresso, Samsung o Huawei. Cal suposar que aquestes marques no saben que estan ajudant a finançar el racisme del mitjà. Però tampoc sembla que vetllin gaire per assegurar-se que els seus productes no acaben relacionats amb titulars com "El mariconisme blasfem que no s'atura: L'ambaixador del Parlament Europeu sobre temes LGTBI fa mofa de la Verge". Al capdavall, si cada cop exigim a les empreses més compromisos amb el medi ambient, no veig per què no caldria fer pressió i reclamar que, a banda de lluitar contra l'autodestrucció del planeta, deixin sense recursos els qui aparentment el voldrien tot pintat d'un ros ari una miquetona nazi.