Directora de Radio Primavera Sound
Mèdia 07/01/2022

Marta Salicrú: "Hi ha homes que s'aferren a la idea que tots els discursos els han d'interpel·lar"

5 min
Marta Salicru, directora de Radio Primavera Sound, fotografiada a l'estudi de l'emissora

Amb només tres anys d'existència, Radio Primavera Sound, l'emissora online del festival de música, s'ha convertit en un mitjà de referència per a un públic jove que busca continguts socials i culturals que responguin a la seva realitat i els seus valors. Una de les artífexs de l'èxit de podcasts com Deforme Semanal Ideal total, que acaba de guanyar el premi Ondas al millor contingut digital i que té una mitjana de 400.000 escoltes al mes, i d'Oye Polo (50.000 escoltes al mes), és la periodista Marta Salicrú, directora de l'emissora des del 2019.

Amb quina vocació va néixer Radio Primavera Sound?

— Bona pregunta, és la mateixa que em vaig fer jo quan en vaig assumir la direcció el març del 2019, quan ja feia uns mesos que el projecte caminava. En aquells moments tampoc hi havia una idea claríssima. Hi havia un desig per part de la direcció del festival de recuperar la ràdio com el mitjà que els havia convertit en melòmans i hi havia certa decepció en el tipus de ràdio musical que s'estava fent des de les grans emissores. El projecte de la ràdio s'ha trobat a si mateix per assaig i error.

De fet, us heu convertit en un referent dels oients joves.

— Hi ha una translació clara entre la demografia de les persones que ens escolten i la gent que hi ha darrere el micròfon. Com que tenim moltes comunicadores, tenim moltes oients. Com que tenim molta gent darrere del micròfon molt més jove del que sol ser habitual en els mitjans de comunicació, tenim un públic molt més jove. Una cosa que tenia claríssima, encara que no n'era gaire conscient, era que el lideratge del projecte havia de ser molt horitzontal, i com que les decisions les hem pres en equip, i és un equip jove, ens hem pogut acostar a un públic jove.

La línia editorial del mitjà és molt clara i està molt definida, amb projectes feministes i LGTBIQ. ¿Fins a quin punt aquest aspecte ha sigut responsabilitat teva?

— Jo ho veig com una feina d'equip, tot i que quan jo m'hi vaig incorporar la música hi tenia molt més pes. En la mesura en què vam anar veient que no aconseguíem arribar al públic, vam anar prescindint dels projectes musicals per tenir espai, temps i pressupost per poder fer altres programes. Tenim una política d'ulls oberts, de veure què està passant, qui està fent coses interessants i a qui se li pot proposar que faci aquestes coses interessants. Intentem tenir diversitat, tot i que la línia editorial sempre és la mateixa.

Aquesta línia editorial, com ha estat rebuda pel sector?

— En general, els comentaris són positius. Hi ha la percepció que estem fent una bona feina donant veu a persones que tenien moltes coses a dir i que no estaven trobant la plataforma adequada per fer-ho, perquè o no tenien espai o tenien un espai molt secundari. Moltes vegades les crítiques no me les fan perquè, almenys, hi ha certa percepció que si et sembla malament que hi hagi dones o persones no binàries als micròfons això va contra l'esperit del temps. Sempre hi ha excepcions, i hi ha homes que continuen aferrant-se a la idea que, fins no fa gaire, tots els discursos els interpel·laven. No passa res perquè un discurs no t'interpel·li, en tens molts d'altres que sí que ho fan. No t'ha d'ofendre que un discurs en particular no et parli a tu. Fa poc una persona em va dir que ja n'hi havia prou, que quina obsessió teníem que ara tots els continguts fossin feministes i que què passava amb les persones normals. I això m'ho deia a mi, que soc dona i em considero una persona normal. Doncs, simplement, aquestes persones que vagin a buscar discursos a una altra banda, que en trobaran moltíssims.

Per què costa tant trobar dones comunicadores als mitjans convencionals?

— Venim d'una sèrie de tòpics perpetrats pel patriarcat i per comunicadors homes, siguin de l'àmbit que siguin, com ara que les dones són verí per a la taquilla o que no tenen gràcia. Qui prenia decisions als mitjans o compartia aquests tòpics o se'ls havia empassat. Amb l'ampliació de l'oferta que han suposat els podcasts, et trobes que quan les comunicadores tenen espai sí que arriben a moltíssima audiència, que moltes vegades són dones però que, a vegades, també són homes que no combreguen amb aquest discurs tan clàssic. Ara es veu que les coses es poden fer d'una altra manera i que hi ha un públic, especialment tenint en compte que moltes dones que consumeixen cultura no se senten interpel·lades pels discursos monolítics.

En el cas d'alguns dels vostres podcasts, com Deforme Semanal Ideal Total o Oye Polo, s'ha creat un fenomen fan.

— Sí, és molt bèstia. Aquest fenomen fan respon al fet de la capacitat del podcast de generar una connexió molt forta amb la persona que t'està parlant i també de crear sensació de comunitat entre els que l'escolten. El podcast magnifica el que en xarxes socials s'anomena parasocial relationships [la sensació de creure que tens una relació estreta amb algú que segueixes a xarxes]: emfatitza aquesta sensació d'estar escoltant la Isabel Calderón i la Lucía Lijtmaer [responsables de Deforme Semanal Ideal Total] i pensar que són les teves millors amigues. Però les que són millors amigues són elles [riu].

Un dels problemes dels mitjans és la seva viabilitat econòmica. En el cas de Radio Primavera Sound, s'aconsegueix?

— Hi ha un patrocinador principal des de l'inici, que és Seat. Des del principi de la ràdio han sigut les marques presents al festival les que han fet aportacions. A mesura que el projecte de la ràdio ha anat creixent, hem anat buscant vies de finançament que no passessin pel festival, com ara l'acord amb Spotify per oferir en exclusiva sis dels nostres podcasts de més èxit. Aquest acord va néixer davant la frustració de no poder trobar patrocinis per a alguns dels nostres podcasts, com Deforme Semanal Ideal Total, que tenia audiències astronòmiques però que, pel seu caràcter contestatari, era difícil trobar marques que s'hi volguessin associar. Un dels reptes de la indústria actual és veure de quina manera els comunicadors tenen un retorn per la feina que fan. Des de Radio Primavera Sound volem ser autosostenibles perquè persones que tenen podcasts interessants a fer els puguin fer.

Radio Primavera Sound té podcasts tant en castellà com en català.

— I en anglès, tot i que hi ha molta competència internacional. On sí que hi ha forat és en els continguts en castellà i català. Una de les claus de l'èxit de Gent de Merda [un altre dels podcasts de l'emissora] és que quan va arrencar hi havia poca oferta en català. Sabem que el castellà és una llengua que es parla a Espanya i també a tot Llatinoamèrica i tens molta audiència potencial, però també tenim molt clar el nostre caràcter local.

Com us plantegeu l'any que ve?

Volem recuperar els xous en viu amb els podcasts, tornar a l'element dels podcasts com una experiència per disfrutar en comunitat. A mi m'encanten els podcasts de conversa, però ara el que m'agrada escoltar i tinc ganes de fer és explicar històries, fer reportatges sonors, que és el que farem amb Brazalete Negro, un podcast en col·laboració de la revista Panenka i que és un true crime del món del futbol.

stats