Iker Jiménez i Beatriz Talegón parlen de desinformació

Que Iker Jiménez dediqui part del seu programa a la desinformació és com contractar Rambo perquè parli de control d’armes. I que Beatriz Talegón sigui una de les convidades eleva aleshores la broma a cotes inaudites. Parlem d’algú que ha merescut titulars com: "Beatriz Talegón denuncia Twitter per intentar censurar-la i queda com una inepta digital" (El Español), "La Guardia Civil tira per terra una bola difosa per Beatriz Talegón" (20 minutos), "Beatriz Talegón desferma la polèmica amb una teoria sobre com curar el càncer" (La Voz de Galicia), "Beatriz Talegón, condemnada per vulnerar l’honor d’un alcalde del PSOE a Guadalajara" (El Mundo). En una Espanya polaritzada, només hi ha una cosa que sembla posar d’acord mitjans d’un bàndol i de l’altre: els seus intents per cridar l’atenció la fan caure massa sovint en el descrèdit. I, tanmateix, allà la tenim, de convidada davant de centenars de milers de persones. Talegón té tot el dret d’oferir el seu peix, encara que desprengui una intensa fetor pútrida. I Jiménez té tot el dret de contractar-la, però també una responsabilitat davant de l’audiència, que atorga autoritat a qui veu assegut en un entorn formal com un plató, perquè el contracte implícit és que un mitjà selecciona amb rigor i honestedat els experts als quals cedeix el preuat temps de televisió. Res de tot això es dona aquí.

Es pot argüir que l’espectador té el poder a les seves mans en forma de comandament a distància, però això només es pot sostenir sent molt cínic, o molt naïf. L’oferta és limitada i la capacitat de persuasió del mitjà massa poderosa com per no preguntar-se si aquesta responsabilitat hauria d’estar més regulada. I, si els queden ànims, algun dia parlarem de psiquiatres que difonen en formiguers receptes fàcils i xupiguais per a la felicitat –tot depèn de tu!–, no fos cas que algú es rebel·lés contra les seves circumstàncies.