Inflació de manipulació amb l'ídem

Tots els indicadors econòmics que es mesuren alhora mensualment i interanualment permeten autèntiques cabrioles periodístiques per no haver d’admetre que les coses van bé (o malament), segons convingui per línia editorial i afinitat política. L’atur és l’exemple clàssic, però el cinturó negre en manipulació econòmica se l’endú la inflació perquè, a banda de les dues possibles comparatives, s'hi suma la possibilitat de parlar de l’IPC a seques o del subjacent. Tot un món de possibilitats per al patètic pati periodístic pro PP patrocinat per plastilina Playskool (perdó per la profusió de p).

La Razón deia avui a la seva portada: "La inflació subjacent s’eleva un 7,5% al març". La xifra és correcta, però si al febrer era del 7,6%, la paraula eleva és clarament equivocada (o malintencionada), encara que el descens sigui només d’una dècima. Cal deduir –però no ho expliciten– que fan la comparativa amb un any enrere. Em sembla una mica trampós, perquè el que millor explica l’evolució dels preus al març és la seva evolució respecte del febrer. Mirar a dotze mesos enrere és equívoc: els productes que formen part de l’IPC subjacent –tots, menys els aliments frescos i l’energia– no van pujar immediatament amb l’inici de la guerra d’Ucraïna. Les empreses van esperar un temps a veure si podien aguantar-los, si el conflicte es resolia aviat. La Razón també fa de tafur quan escriu, ara parlant de la inflació general, que “puja un 3,3% sobre el 9,8% de fa un any”. De nou el verb, puja, és altament sorprenent, perquè al febrer era un 6% i, un any enrere, el 9,8% que diuen. Recaragolar el coll a les xifres acaba sent una manera de maltractar el lector, amb cròniques on falten dades, o lectures rellevants que no es fan perquè fan nosa. Parafrasejant Les Luthiers, de cada deu manipuladors matemàtics, cinc... són la meitat.