La ingerència russa a través d’Abascal ja no els preocupa?

Des de la meva posició de pareumaquinista, fa anys que llegeixo simpàtiques pel·lícules de la pèrfida aliança de l’independentisme català amb Putin. Plans fabulosos i ajudes militars que no han trobat mai cap sosteniment judicial perquè tot era tan prim com el paper de fumar. O el de premsa. Ara tenim el pigot de Santiago Abascal fent-se col·lega de la internacional putinesca i muntant-los un sarau a Madrid i és divertit veure la mateixa caverna fent el mussol amb contorsions de coll de 180 graus per tal de no mirar l’evidència.

Malgrat tot, hi ha gestos que evidencien la incomoditat del doctor Frankenstein davant la seva monstruosa creació. El Mundo, per exemple, destaca en un subtítol com el primer ministre hongarès exigeix retirar el suport econòmic europeu a Ucraïna. O sigui, deixar que Rússia esclafi el país. Però a Abascal el respecten prou i li fan el favor de no escriure cap editorial sobre el tema, per allò de no mirar la bèstia de cara. Ara bé, el líder de Vox perd algun suport, per aquest camí cap a l’ala més dura dins els moviments ultres. Com el de Federico Jiménez Losantos, que el renya per haver canviat l’atlantista Giorgia Meloni per l’aliadíssim del Kremlin Viktor Orbán, amb el seu trànsit des del CRE fins a Patriotes. I és normal, perquè aquells fabulosos 10.000 soldats que havien de venir a alliberar Catalunya només existien en mitja dotzena de cervells reescalfats –inclosos els reporters Tribulete que en parlaven tothora–, mentre que les conseqüències de tenir un partit governant Espanya amb aliances internacionals abracadabrants poden arribar a ser molt més palpables i dramàtiques. Un cop més, el dilema està servit: ¿s’empassaran també aquest gripau del Make Europe great again, per tal de garantir l’ejecció de Sánchez de la Moncloa?