ENTREVISTA
Mèdia 21/10/2012

Jaume Roures: "La 'guerra del futbol' es dóna quan Prisa no té els drets"

Ideologia "Hem culpabilitzat els aturats mentre donàvem diners als bancs" Futur "Les cadenes en obert s'haurien de preocupar de fer televisió també de pagament"

àlex Gutiérrez M.
4 min
Jaume Roures és una figura clau en el panorama comunicatiu actual per les seves responsabilitats a la productora Mediapro i la cadena La Sexta.

Soci fundador de Mediapro i copropietari de Público. Productor de cinema. D'esquerres i catalanista. Autodidacte. L'home dels drets del futbol a l'Estat. Sense pèls a la llengua.

La Sexta ja és a Antena 3. ¿Fins a quin punt és una maniobra instada per la necessitat?

La necessitat ha estat un factor importantíssim. La cadena va començar a recuperar la inversió fa dos anys, però l'agreujament de la crisi ha fet que el projecte ara resultés inviable. Calia buscar solucions de fons, perquè el mercat ha caigut a la meitat en quatre anys. I que Telecinco comprés Cuatro ha canviat també les normes de joc.

L'actual duopoli és sostenible?

Les cadenes en obert s'haurien de preocupar de fer televisió també de pagament. No hem tocat fons encara, així que seria intel·ligent buscar alternatives que complementin els ingressos publicitaris.

Però ja hi ha un munt d'oferta de pagament, per satèl·lit i internet.

Sí, però amb la TDT tens l'avantatge que pots fer una oferta amb preus competitius que arriba a casa de tothom, sense cap instal·lació afegida.

Quan es va anunciar la fusió, es va dir que La Sexta mantindria la seva personalitat, al contrari del que havia passat amb Cuatro respecte a Telecinco. Quins mecanismes garanteixen això?

No és un tema de mecanismes, sinó d'intel·ligència. Els canals de La Sexta sumen al voltant del 9% o el 10%, i protegir aquesta audiència és important en aquest escenari de fragmentació. La Sexta té una línia de crítica i acidesa ben clara, que és la que dóna aquestes audiències, amb programes com els informatius, El intermedio , Salvados i Al rojo vivo . No té cap sentit carregar-se això.

¿L'acord entre Prisa i Mediapro liquida la guerra del futbol ?

És que la guerra del futbol només existeix quan Prisa no té els drets del futbol. Si no, ningú diu res. Ara ja no hi ha les intoxicacions habituals, però els problemes de fons segueixen existint, perquè tenen a veure amb els clubs, amb la Lliga, amb la gestió dels drets... ¿S'ha fixat que s'han acabat les polèmiques pels horaris? Tothom surt a ajudar els pobres de Prisa, començant per Competència i acabant pels mitjans.

En tot cas, sigui batalla , sigui guerra , qui l'ha guanyat?

Nosaltres estem satisfets amb l'acord. Si no, no l'hauríem signat.

Público va abandonar el paper fa uns mesos i és només un mitjà digital. Quina valoració en fa?

Positiva, perquè gairebé ha recuperat els cinc milions d'usuaris únics mensuals que tenia en el moment del canvi. Però crec que la premsa digital encara no sap com expressar-se bé, com lligar-se amb el lector amb la mateixa intensitat que ho feia el paper. Costa que la web no sigui un reguitzell de notícies d'agència. I que els comentaris de les notícies deixin de ser una col·lecció de missatges insultants i denigrants.

Jo li preguntava, en realitat, pel model de negoci. Guanyen diners?

No encara, però és una qüestió de paciència. I com que els números no són els de la premsa de paper, aleshores pots tenir més paciència.

¿Aquest lligam no hi seria si els diaris fessin pagar pels seus continguts de més valor?

Seria el més lògic, però crec que ara és impossible, perquè la gent s'ha acostumat a no pagar per accedir a la informació a internet. Subratllo que el que està en crisi no només és el model del paper, és el periodisme. I ho està perquè no hem estat a l'altura del que la societat necessita i el periodisme s'ha convertit en una guerra de trinxeres i demagògies vàries.

¿Està en crisi la credibilitat de la premsa?

Ho explicaré amb un exemple. La Vanguardia , el diari seriós de les classes mitjanes catalanes, ara és un abanderat de l'independentisme. Quina credibilitat té, això? Cap. Fa sis mesos les portades anaven a favor del PP. Ho podem mirar a l'hemeroteca, eh? Fa sis mesos, no sis anys. Tot el sosteniment de Convergència o de Duran i Lleida els ha portat aquí. Jo estic al·lucinat. Bé, al·lucinat no perquè conec el personal, però... és sorprenentíssim. Però així vas perdent la credibilitat.

Tornem a Público. Els extreballadors que volien quedar-se la capçalera l'han acusat de jugar brut.

No he entrat en aquestes guerres. Potser resulta que els extreballadors eren quatre. I el que posaven en qüestió eren els 40 treballadors que, per cert, continuen treballant al diari.

Coneix molt la Corporació i TV3. Com les veu?

La reassignació de canals fa que s'hagi imposat el d'esports als continguts culturals i, encara que això sigui tirar-me pedres a la meva teulada, no em sembla correcte. Es podia fer d'una altra manera. El problema és que tothom està per carregar-se la tele pública, des de diferents òptiques i diferents raons i això s'ha aguditzat des que el PP va arribar al poder. S'ha convertit en un pim-pam-pum. La tele pública ha de demostrar a la gent que és necessària i que no gasta més del compte perquè es belluga amb criteris d'eficiència i de rigor.

¿La plantilla està ajustada al servei que li exigim?

No, no en calen tants, però no vull entrar en aquesta polèmica perquè sembla que vulguis dir qui sap què. Hi he treballat molts anys i ho conec bé. I, al final, una cadena de televisió és una difusora de programes. No és una productora, ni una gestora de xarxes o de drets. Si ho vol ser, aleshores té un cost que no és raonable, perquè l'eficiència de la gestió pública en el món de les televisions no és la desitjable.

Com veu la privatització de canals autonòmics instada pel PP?

Si et gastes els diners per fer fora la gent i ho reestructures tot per fer que no sigui deficitària... ¿aleshores per què te l'has de vendre? ¿Per afavorir el negoci d'algú, potser?

Hi ha un element nou en joc: l'aparent camí iniciat per Catalunya per dotar-se d'un estat propi. Mediapro té part del seu negoci a Espanya. ¿Pensa anar-se'n a Conca, com va dir que faria José M. Lara?

Si es coneix la nostra trajectòria, és evident que hem expressat el que crèiem que havíem d'expressar sense preocupar-nos pel futur comercial. Em preocupa que els catalans es puguin expressar lliurement, no si ens perjudicarà a nosaltres. Estaria bé que es poguessin expressar lliurement, però que puguin menjar, anar al metge, que els fills estudiïn, que els que cuiden avis cobrin... No es pot separar una cosa de l'altra. Hi ha drets irrenunciables i ens els han fet menjar amb patates. Que si els aturats són uns frescos... Hem culpabilitzat els aturats mentre donàvem diners als bancs.

stats