L'amnistia és una pel·lícula de terror

El gran hit de terror d’aquest Halloween no ha sigut La caída de la casa Usher, ni tampoc Skinamarink. Ha resultat ser Amnisty, the movie, un autèntic malson per a la majoria mediàtica de Madrid. Els diaris de la dreta extremen aquests dies els seus titulars per vendre la idea que el retorn de la qüestió catalana a la política comportarà més desmembraments que la saga Saw. Per exemple, El Mundo es posava en mode Mike Wazowski, aquella criatura d’un sol ull gegantí de la pel·lícula Monstruos, S.A. i titulava “Armengol blinda l’amnistia amb un lletrat molt vinculat al PSOE”. Si no fos ciclop, amb l’altre ull hauria vist i assenyalat a la seva primera pàgina com s’està mobilitzant l’anomenat bloc conservador del CGPJ –o sigui, propers al PP– per intentar fer descarrilar la idea. El rotatiu també homenatjava Memento, aquella cinta rebentadora de cervells de Christopher Nolan en què un home patia una amnèsia tan greu que havia d’apuntar-se centenars de notes, fins i tot en el propi cos. De la mateixa manera, el diari es despertava amb una suor freda i parlava de l’Amnistia com a “llei per esborrar el Procés”. Sobta que el diari s’anguniegi tant, tenint en compte que quan surt el debat sobre les seqüeles de la Guerra Civil aleshores tot són presses per deixar el passat enrere (i els morts a les cunetes).

Mentrestant, El País intenta construir el seu dic de contenció, i assegura que el preàmbul de la llei apel·larà a l’ordre constitucional. I, esclar, sí que subratlla la filiació conservadora dels vuit vocals del CGPJ proposats pel Partit Popular que s’han mobilitzat per seguir influint en la convivència política de l’Estat. Llàstima que no n’hi hagi quatre més: m’anirien de conya per tancar l’article amb aquell ja clàssic de Sidney Lumet, Dotze homes sense pietat.