L'àngel Marcelo li estalvia mig disgust a Fernández Díaz

Mals temps, per als àngels de la guarda. Quan Jorge Fernández Díaz va explicar que en tenia un, de nom Marcelo, l'única funció concreta que li va atribuir va ser la d'ajudar-lo a aparcar. Era el 2015 i Fernández Díaz exercia com a feliç ministre de l'Interior. Sis anys després, Marcelo té una crisi d'estrès i no dona l'abast a tapar els sidrals que esquitxen el dirigent popular.

El jutge va decidir dijous processar-lo –a l'exministre, no a Marcelo– per l'espionatge practicat a l'extresorer Luis Bárcenas. El pobre àngel no ha pogut doblegar la voluntat judicial, així que ha intentat el que qualsevol entitat sobrenatural provaria de fer: minimitzar el cost d'imatge. I deunidó, el que ha funcionat. El País, El Mundo o La Vanguardia escriuen el nom de l'exministre en el titular de portada, però a altres diaris es fan boniques contorsions per tal de no assenyalar que tot un ministre s'enfronta a un judici per espionatge. Mirem, si no, l'Abc. Titula: "Cospedal, Brufau, Fainé, Repsol, CaixaBanc, desimputats". El recurs de l'enumeració busca crear l'efecte en el lector que aquí no ha passat res, que tothom se n'ha escapolit i que, per tant, el cas era un bluf. En el cas de La Razón, escriuen: "El jutge veu indicis per processar l'excúpula d'Interior per Kitchen". Aquí hi ha una suma de tècniques. No escriure el nom del ministre. No escriure el nom del delicte i deixar-hi només un nom abstracte com Kitchen. I, sobretot, no escriure "processa" –com fan la resta – en favor del més enrevessat "veu indicis per processar". És a dir, capes i capes de cotó fluix.

Ves que no sigui el mateix Marcelo que ara poleix portades qui transportava, anys enrere, exclusives i dossiers des de tèrboles taules institucionals fins a les redaccions d'aquests mateixos diaris.