10/04/2021

L’art, a la conquesta de la televisió

2 min

Un retret que li fem tot sovint a la televisió és la incapacitat o desgana d’oferir continguts culturals de manera regular. Les cadenes públiques són les úniques que, per esforç, per compromís o sentit del deure, ens posen a l’abast alguns programes bàsicament vinculats als llibres o a la música. Tot i així, per als espectadors interessats en l’àmbit de la cultura en general i de les arts visuals en concret les opcions són més que irrisòries. Ara que el confinament comarcal limita els desplaçaments als museus i exposicions, les possibilitats de gaudir d’espais vinculats al món de l’art són molt escasses.

Les plataformes de streaming en aquest sentit s’han convertit en un espai idoni per satisfer les inquietuds culturals.

Filmin és, segurament, l’espai on més podem explorar. La plataforma, a més, com que està organitzada per temàtiques, permet localitzar fàcilment els continguts relacionats amb l’art. Torna a estar a disposició dels abonats l’extraordinari documental La pintora i el lladre, que relata el vincle que sorgeix entre una artista i l’home que va robar una obra seva. És excel·lent també el documental que repassa la trajectòria de la col·leccionista nord-americana Peggy Guggenheim i les vicissituds que va viure per ser respectada en un món d’homes i aconseguir que l’art contemporani fos considerat. Dora Maar, Joseph Beuys, Banksy, Artemisia Gentileschi, Rembrandt o Andy Warhol són alguns dels protagonistes dels documentals i biopics que ofereix la plataforma. També documentrals esplèndids que repassen la trajectòria de grans fotògrafs tan diversos com Mapplethorpe, Robert Frank, Joan Fontcuberta, Annie Leibovitz, Roxanne Lowit o Helmut Newton.

HBO acaba d’estrenar Black art: in the absence of light, un altre documental que repassa l’obra d’alguns dels artistes visuals afroamericans actuals. I Netflix, en la seva línia d’oferir narratives una mica més trepidants, ha abordat l’art des de les peripècies de les falsificacions i els robatoris, amb sèries documentals com la tot just estrenada This is a robbery: The world’s biggest art heist (Esto es un atraco ), on s’explica com un parell de lladres disfressats de policia es van emportar tretze obres de l’Isabella Stewart Garden Museum de Boston el 1990. Obres de Rembrandt, Vermeer, Manet i Degas van desaparèixer d’una manera tan barroera com sorprenent. El món de les estafes també ha donat joc amb la sèrie Un falsificador entre mormones i el documental Made you look.

Biografies de pintors i fotògrafs, pel·lícules que recreen les seves vides, documentals que reflexionen al voltant del valor de l’art contemporani, la dualitat entre art i negoci, les històries personals que expliquen una trajectòria artística... Mai com ara havíem tingut tan a l’abast i tan bé de preu un corpus audiovisual vinculat a l’art tan important. Malgrat que la televisió sigui un mitjà desprestigiat, continua sent una finestra magnífica per accedir al coneixement i a la cultura. Llàstima que a vegades no la sapiguem aprofitar com cal.

stats