13/03/2024

L'efecte Kate Middleton o l'evolució del sentit crític visual

2 min
Kate Middleton s’agafa la baixa

En escacs s'anomena pensament profilàctic. La veritat és que el nom no fa justícia a la poderosa idea que subjau darrere d'aquesta denominació. S'anomena així l'habilitat per imaginar quina serà la jugada futura del teu rival i plantejar una tàctica per trencar els plans. El més interessant d'aquest pensament és que, al mateix temps que jugues amb les peces, jugues també amb les del rival.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Com que dubto molt que aquest nom triomfi al món digital, en el qual és molt necessari, li buscaré una altra denominació. Podríem anomenar-ho efecte Kate Middleton. I explico per què.

Aquesta setmana el Palau de Kensington va publicar una imatge de la princesa de Gal·les per sortir al pas dels rumors que no es trobava bé després de la seva operació. Mentre les agències de premsa donaven per bona una foto trucada, milers d'usuaris a les xarxes no. En pocs segons, es van adonar dels petits detalls que feien d'aquella imatge una mica irreal, un instant que no havia passat mai. Molta gent ha anomenat a això conspiranoia, però crec que va més enllà. Tinc la impressió que el cervell està evolucionant, crec que estem desenvolupant una nova habilitat per a aquesta època plena d'estímuls: el sentit crític visual.

El nostre cervell s'adapta a les noves tecnologies, com ja ho va fer davant de l'aparició de l'escriptura o del foc. Davant la inundació d'imatges creades per les intel·ligències artificials, de fotomuntatges, de fake news, la nostra manera de processar la informació ha canviat. Ja no només pensem en allò que estem veient, sinó en com ha estat construït. Els nostres ulls busquen trets en mil·lèsimes de segons per assegurar-nos que allò és real o no. Ara dubtem del que és visual, igual que dubtem del venedor d'assegurances que ens truca per millorar la nostra pòlissa. Feia anys que buscàvem una eina capaç de contrarestar les fake news i potser ja teníem la més potent de totes instal·lada dins nostre: el cervell.

Si el segle XX va ser l'època del cinema, del còmic, del visual, en aquest segle estem desconstruint aquesta idea. La frase "una imatge val més que mil paraules" està perdent el sentit. Una fotografia pot ser tan enganyosa com un polític en un faristol. Per això, ara, quan veiem una fotografia, comencem una partida d'escacs al nostre cap per saber si és certa, si pertany a alguna cosa que va passar o no. I el millor de tot és que ja no només juguem amb les nostres peces. Benvinguts a l'època de la contrapostveritat.

stats