'El Mundo' es prepara per plorar Ciutadans el 13-M

Com aquella còrpora sense braços ni cames que es resignava a rendir-se a la pel·lícula de Monty Python després d’haver perdut a espasa tots els membres, Ciutadans avança pel camí de la campanya com un alegre lèmming cap al penya-segat electoral. Per això resulta tot un espectacle veure alguns dels seus exegetes dedicant-los cròniques de mítings com si fossin antesales de la victòria i no vetlles preventives. A El Mundo els qualificaven de poc menys que herois. “Ciutadans i la rebel soledat de la dissidència” era un titular molt estrafet per dir que s’han quedat més sols que la una. Atribuir la seva magra expectativa electoral a la dissidència és, a més, una burla: els seus fundadors eren tots membres de l’establishment, perfectament ancorats en els seus ambients teatrals, periodístics o universitaris. Durant prop de divuit anys han funcionat amb una única idea —el menyspreu a tot el que és català— i ara es troben que altres els han avançat per la ultradreta en aquesta narrativa. El cronista parla d’alguns dels membres que han fugit del vaixell com a “trànsfugues disfressats de tecnòcrates europeus”. Com es nota la frustració d’un diari que va ajudar a fonamentar el partit a Catalunya perquè li fes de baluard de l’odi anticatalanista. La peça supura admiració per aquest “genuí assot del nacionalisme”, sense veure, esclar, que poca cosa més nacionalista que aquest partit monotema. I, entre glossa i glossa, entre esperança per desafiar els sondejos, perdut enmig d’un paràgraf hi ha la dada: tot just 250 ànimes en el míting barceloní. 

Ciutadans ja és un mem d’internet. Només cal veure, per exemple, com a El Periódico, en una peça sobre lleure que parla d’un bosc al Prat que tan sols obre deu vegades l’any, el subtítol és “Aquesta pineda és com el Parlament per a Ciutadans: molt difícil d’accedir”.