Esdeveniment solidari
Mèdia 19/12/2016

La Marató arriba als 25 anys però no s’atura

L’edició dedicada a l’ictus i a les lesions medul·lars supera la recaptació de l’any passat en tancar el programa

Joan Callarissa
8 min
La Marató arriba als 25 anys  però no s’atura

BarcelonaLa Marató de TV3 i Catalunya Ràdio va inundar ahir les graelles d’aquests dos mitjans públics catalans de bones notícies i d’esperança per a les persones que tenen el seu futur pendent dels avenços que pugui fer la recerca biomèdica en ictus i en lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. El marcador es va tancar aquest diumenge en gairebé 8,5 milions d'euros, una quantitat que és la quarta més alta en la història del programa i que encara creixerà els propers mesos, quan s’hi sumin totes les donacions provinents de les activitats celebrades.

'La Marató' de TV3 tanca amb 8.490.607 euros recaptatsHelena Garcia Melero i Ramon Pellicer van treballar junts per primer cop en tota la seva trajectòria a TV3 en aquesta edició del programa solidari, que es preveu que obtingui un marcador final d’aquí uns mesos a l’entorn dels d’altres edicions recents. Per exemple, la del 2015 (de 9,4 milions), dedicada a la diabetis i a l’obesitat; la dels trasplantaments d’òrgans, del 2011 (8,9); o la de les lesions medul·lars i cerebrals adquirides, del 2010 (8,7).

Divulgació

Moltes maneres de conèixer (i prevenir) els ictus

Des que va començar La Marató al matí amb Ricard Ustrell a El suplement de Catalunya Ràdio fins que va acabar ben passada la mitjanit a TV3, el programa va insistir molt en el fet que el millor tractament contra els ictus és actuar de pressa quan se’n noten els símptomes. Diversos metges van repetir al llarg de la jornada la seva frase de capçalera. “Temps és cervell”, deien per fer entendre que cada minut que passa quan es té un ictus hi ha una gran quantitat de neurones que moren i ja no es poden recuperar. Per transmetre aquesta idea, metges amb especialitats diverses -des de la neurologia fins a la rehabilitació- van anar al programa acompanyats de pacients i van fer servir diversos suports, com un panell en forma de cervell per explicar els tipus d’ictus que hi ha. Els doctors Monterrat Bernabeu i Joan Vidal van utilitzar un esquelet per explicar què són les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques, l’altre grup de malalties al voltant del qual girava el programa d’enguany.

La doctora Mònica Millán explicava a la tarda que els ictus que afecten la part dreta generen apatia i això dificulta que la rehabilitació vagi endavant perquè els afectats tiren la tovallola abans. Ho deia al costat del Salvador, que va patir un ictus que el va deixar en cadira de rodes tot i haver anat molt de pressa fins a l’hospital. “Per això fa falta La Marató”, explicava l’especialista, per donar una resposta a les persones que actuen ràpid però que malgrat això tenen “greus seqüeles”. Les conseqüències de l’ictus en la parla van merèixer un capítol a part amb la intervenció de la logopeda Núria Duaso.

Activitats

Un any de rècords pel que fa a la implicació popular

Més de 3.000 activitats repartides per 800 pobles -11 fora de Catalunya- va ser el rècord al qual va arribar ahir La Marató. Una expansió territorial que demostra quin és l’impacte del programa solidari en la ciutadania i com s’ha convertit en molt més que un programa de tele. Country, zumba, vermuts, fideuades populars, castells al TecnoCampus, flashmobs a tot arreu, capgrossos i fins i tot el sorteig d’una vànova de patchwork van demostrar com la solidaritat amb el programa no és només econòmica sinó que també es manifesta amb esforç i inversió de temps de la gent. Només per respondre les més de 80.000 trucades solidàries hi va haver 2.400 voluntaris.

Voluntaris atenent telèfons

Testimonis

Quan una malaltia s’explica en primera persona

I és que per més que l’organització s’esforci a fer servir diversos suports per explicar en què consisteix cadascuna de les malalties que centren La Marató, el que ho exemplifica més bé són les narracions en primera persona dels afectats. En aquesta edició, com cada any, persones de totes les edats van servir per explicar a l’audiència que tothom pot ser víctima d’un ictus. Testimonis com el del Jordi -que ha tingut dos accidents de trànsit- i la seva dona Mayte -que ha tingut un ictus-; o el de la petita Irene Romero, que explicava com va haver d’aprendre a parlar amb la llengua de signes; o el de la Isabel -que gairebé no pot parlar ni moure’s-; o el del François, un nen que diu que les cicatrius són ferides de l’atac d’un tauró; o el del Mag Eligio Palomino, que ha hagut d’aprendre trucs que es puguin fer amb una sola mà; o el de l’empresari Josep Maria Biela, que va perdre l’olfacte i que no podia sentir l’olor del mar que tant li havia agradat sempre; o l’Elisabeth Ortínez, una advocada ara retirada que ha sobreviscut a set ictus en dos anys. Tots aquests casos han servit per deixar clar quin pot arribar a ser l’impacte de l’ictus en la vida d’una persona.

Però potser un dels testimonis que han sorprès més els espectadors és el del pianista Lucky Guri, que va explicar com fa 12 anys un dia es va quedar davant d’un piano “sense saber per a què servien les tecles blanques ni les negres”. Una frase colpidora per a les generacions de catalans que han vist el pianista dedicant-se a la música apassionadament. No obstant això, ahir amb el My way de Sinatra va demostrar que hi ha esperança i que es pot recuperar en bona part la vida anterior.

Lucky Guri al plató de 'La Marató'

Espectacle

Xous de tota mena per a un programa molt llarg

Tot i que és molt més que un programa de televisió, La Marató no deixa de ser un espai televisiu que ha d’aconseguir enganxar. Per això, els testimonis més seriosos s’han d’alternar amb actuacions de tot tipus, que animin un format molt extens. La llista d’artistes que van passar pel programa supera els vint i n’hi ha de tot tipus. Alguns dels que van causar més sensació van ser veteranes de l’escena espanyola com Sole Giménez o Ana Belén cantant en català, figures molt joves com Tildo Muxart o Marcos Franz, o artistes com Nek, Los Manolos -junts de nou després de vint anys-, Mónica Naranjo o Il Volo. Els musicals Scaramouche i Priscilla, tots dos actualment en cartellera a Barcelona, també hi van posar el seu granet de sorra. Tot i això, no només va ser la música el que va animar el dia. Alguns gags dels presentadors, un repàs de les seves pífies televisives o les incursions de Pellicer en el món de la percussió al costat d’alguns grups catalans consagrats com Sopa de Cabra, Els Catarres o Lax’n’busto van posar una nota d’humor al programa.

Els actors de 'Scaramouche'

Perspectiva

Al llarg de la jornada, es van repassar els 25 anys de La Marató

Aquesta era la 25a edició de La Marató, una edat gens menyspreable si tenim en compte la curta vida dels espais televisius. Per aquest motiu, a TV3 no s’han estat de rememorar-ne la història. Mònica Terribas bufant una espelma amb el número 25 ha sigut un dels gestos de complicitat que hi ha hagut. Però potser un dels més melangiosos ha sigut el que ha reunit al plató per actualitzar el marcador alguns dels presentadors de La Marató durant aquest quart de segle. Antoni Bassas, Mari Pau Huguet, Fina Brunet i Josep Puigbó han premut el botó mentre recordaven com van ser les seves presentacions.

Bassas recordava com anteriorment les Maratons eren presentades per diversos professionals “en franges de tres o quatre hores” i Puigbó ha rememorat com ell va presentar la primera de totes, que va recaptar “uns dos-cents milions de pessetes”. “Llavors ens va semblar que no ho superaríem mai”, va afegir. Durant les 24 edicions precedents, La Marató ha recaptat més de 151 milions d’euros. Una xifra que avala la trajectòria però que no ha impedit posar la vista en el futur. TV3 ha permès enguany als espectadors mirar el programa en 360 graus des de la web i des dels mòbils.

stats