PERIODISME

Televisions: quan el masclisme actua en directe

Les periodistes denuncien els atacs que pateixen mentre exerceixen la seva feina

Una mirada insinuant al metro, un “on vas tan sola?” mentre tornes cap a casa a la nit amb les claus preparades, un tocament al cul enmig d’una discoteca plena a vessar de gent. Moltes d’aquestes conductes masclistes queden impunes perquè es beneficien de la invisibilitat. Però quan es produeixen davant de les càmeres, amb les reporteres com a protagonistes, es converteixen en un recordatori evident que el masclisme encara existeix i que sovint és prou desinhibit per quedar retratat en pantalla.

Fa dues setmanes la reportera de Televisión Canaria Raquel Guillán estava informant sobre els forts vents que sacsejaven les Illes Canàries quan un home li va fer un petó a la galta. “Em vaig quedar bloquejada, robòtica”, explica Guillán a l'ARA. Un cop acabada la retransmissió l’agressor ja no hi era, però minuts després va tornar a passar per casualitat. “Jo li vaig dir que allò no es feia i que trucaria a la policia. Quan va veure que no feia broma es va espantar i va començar a córrer, moment en què li va caure la cartera a terra. Vaig agafar la documentació i ell va tornar enrere per recuperar-la. Em va estirar dels cabells fins que vaig caure a terra”, recorda la periodista. Tres dies més tard es va celebrar un judici ràpid que va finalitzar amb una sentència ferma de 2.410 euros de multa i una ordre d’allunyament de setze mesos. Guillán, que va rebre el suport immediat de la seva cadena, assenyala que el que s’ha de fer en aquests casos és “denunciar-ho i deixar de riure les gràcies a aquest tipus de gent”.

El patriarcat com a protector

Però quin és l’objectiu d’aquestes conductes i on queda la vergonya –o el sentit del ridícul– d’aquests agressors? Tal com explica Carmen Serrano, cofundadora de l’associació Periodistas por la Igualdad, “és un component de cridar l’atenció”. “A ells els pot semblar graciós a causa de la seva visió masclista, però tot això es produeix per mostrar la seva superioritat i ridiculitzar la dona públicament. El patriarcat els té molt protegits i els fa pensar que les dones hi són per això”, explica Serrano.

La periodista andorrana Tatiana Navarro va haver de fer front a un comportament similar durant el seu primer directe per la Televisió d’Andorra l’any 2018. “Estava molt concentrada abans de la retransmissió i de cop vaig notar que alguna cosa em tocava la galta”, declara la reportera. “Li vaig dir que què estava fent, que jo estava treballant”, afegeix. En el seu cas va ser abans d’entrar en directe, però quan va tornar a la redacció va demanar els vídeos amb l’objectiu de difondre’ls a les xarxes socials, amb el suport total del seu mitjà. La periodista explica que no li havia passat mai res així però que sí que havia “rebut algun comentari pel fet de ser dona i jove”. “Es prenen unes llicències amb tu per aquest motiu, quan ets una professional igual que la resta i estàs treballant”, diu.

La presidenta de l’Associació de Dones Periodistes, Marta Corcoy, assegura que aquests comportaments són fruit del masclisme i d’una societat patriarcal. “És una qüestió d’actitud i de cultura, ells no senten que facin el ridícul”, apunta la periodista. “Per erradicar el masclisme és necessari educar, sensibilitzar, manifestar-nos al carrer i, sobretot, fer molta pedagogia”, afegeix Corcoy. De la mateixa manera, Ana Bernal-Triviño, periodista i professora de la Universitat Oberta de Catalunya, declara que “el problema que tenim és que l’educació igualitària i feminista no s’ha implantat quan s’havia de fer i les generacions masclistes segueixen creixent”. Davant d’aquests casos de masclisme, tal com explica la periodista, “els mitjans han d’actuar amb total contundència, perquè si no això es pot convertir en una moda per exhibir-se i aquestes persones han de veure que hi ha una resposta i que no és cap broma”.

Fa dos anys, Elizabeth López, periodista de La Sexta, estava fent un directe a la platja de La Pineda sobre la precarietat en el sector de l’hostaleria. “De cop vaig notar que algú em feia un petó al cap, i vaig quedar molt desconcertada. Aquesta persona va arrencar a córrer i jo em vaig girar per veure-la. Segons després vaig tornar a mirar a la càmera amb cara de resignació per continuar la retransmissió”, explica la tarragonina. “És un comportament masclista i sexista, totalment intolerable”, assegura. La reportera va tenir també el suport de la cadena i del món del periodisme i va decidir fer-ne difusió a les xarxes amb l’objectiu de contribuir, d’alguna manera, a evitar que això tornés a passar. “Mai m’hauria imaginat que aquest fet tindria la repercussió que va tenir, només desitjava que passessin els dies. A Twitter es va obrir un debat de gent que es qüestionava si allò era una gamberrada o una actitud masclista. La part positiva va ser que es va generar debat sobre el tema”, diu la periodista. L’Elizabeth afirma que aquest fet la va afectar durant els posteriors directes, perquè “ho havia passat molt malament amb tot l'enrenou mediàtic i no volia tornar a ser notícia per coses així”.

Masclisme en l’esport

Aquestes conductes masclistes estan presents especialment en esdeveniments esportius. El Mundial de Rússia de l’any 2018 va deixar moltes denúncies públiques de reporteres d’arreu del món que van patir abusos i comentaris per part dels aficionats, com les de Julieth González Therán, redactora de la corporació pública alemanya Deutsche Welle; la reportera brasilera Julia Guimarães, i la periodista de Mediaset María Gómez. La majoria ho van difondre a les xarxes socials amb la intenció de condemnar aquestes actituds i reivindicar els seus drets com a dones i com a periodistes que estan fent la seva feina. El març d’aquell mateix any, un grup de periodistes esportives brasileres va llançar una campanya contra l’assetjament amb el hashtag #DeixaElaTrabalhar, que agrupava els reclams de les reporteres que han hagut de suportar petons i insults durant les seves retransmissions. 

Marta Carreras, comentarista de La TdT, assegura que en deu anys de professió no s’ha sentit mai inferior pel fet de ser dona. Tot i això, sí que ha rebut algun comentari sexista. “Una vegada, durant la meva primera temporada, un futbolista em va preguntar si m’havien posat allà perquè ells no es poguessin resistir a les meves preguntes. Aquell mateix any, mentre parlava amb un jugador de futbol per obtenir informació, els meus companys van fer certs comentaris com si estiguéssim lligant, quan jo només estava fent la meva feina i sent professional”, explica la periodista esportiva. Carreras també coincideix amb Navarro quan diu que s’ha adonat que “aquests casos es van donar pel fet de ser dona i jove”. “Malgrat que cada cop hi ha més noies que es volen dedicar al periodisme esportiu, el paper de la dona periodista encara acostuma a ser secundari i complementari”, expressa la reportera.

Dificultats de gènere

Tal com afirma Carmen Serrano, “la professió periodística no se salva de la discriminació de gènere”. En aquest sentit, Ana Bernal-Triviño assegura que les dones parteixen d’una base de desigualtat. “D'entrada a nosaltres se’ns demanen més mèrits i unes exigències físiques que a ells no se'ls requereixen, a més de saber que sempre estarem exposades a aquest tipus de comportament per part de l'audiència”, afegeix la professora. Per la seva banda, Corcoy afegeix que “les dones tenen dificultats per accedir a llocs de decisió i per conciliar la vida personal amb la laboral, sense oblidar la bretxa salarial, que encara és molt elevada”. “Les dones ens hem d’empoderar, estem molt preparades i ens ho hem de creure més”, declara la presidenta de l’Associació de Dones Periodistes.

"Les dones no som objectes de possessió, no som figures, no estem al caprici d’aquestes persones que consideren que amb aquests actes fan una gesta i revaliden la seva autoritat i virilitat”, recorda Ana Bernal-Triviño. S’ha de veure si aquest càstig en forma de multa del cas canari té prou efecte dissuasori per eliminar aquest tipus d’agressions.