Meghan Markle, víctima o executora?

¿El destinatari d'una carta privada pot fer-la pública? Aquest és el dilema que es debat judicialment al Regne Unit. Meghan Markle va denunciar el Sun fa prop de tres anys per haver publicat extractes d'una missiva manuscrita que la duquessa de Sussex va enviar al seu pare, amb qui manté una pèssima relació. Els advocats d'ella van basar l'estratègia en dos fronts: que allò era privat i que, a més, s'estaven violant els drets d'autor.

Però resulta que, durant la tramitació del recurs judicial, el cas amenaça amb girar-se contra Meghan Markle. Els advocats del tabloide donen per fet que l'exroyal va estar al darrere d'un article aparegut a la revista People molt crític amb el seu pare. Era allà on s'esmentava –sense extractar-la– la carta que ella li havia escrit per expressar-li els sentiments negatius que li generava aquella tòxica relació paterna. El rotatiu querellat argumenta que el seu pare tenia dret a respondre aquella publicació, sobretot perquè considerava que el que People deia de la carta no s'ajustava a la realitat i que, a més, Meghan l'havia escrit pensant precisament que algun dia podria necessitar fer-la pública per justificar haver apartat el seu pare de la seva vida. Durant el judici, a més, l'exactriu ha patit un revés inesperat: ha hagut d'admetre que va proporcionar informació, a través d'un emissari, als autors de la seva biografia no autoritzada, en què apareixen paràgrafs de la carta en qüestió.

Més enllà de les intrigues de Palau (i les misèries de família), l'assumpte de fons és apassionant. ¿El receptor d'una carta hauria de tenir el dret a revelar-ne el contingut, si és d'interès públic? ¿Es pot invocar la privacitat, si l'altra part instrumentalitza l'existència del missatge? Els tabloides sovint executen pràctiques roïnes. Però seria naïf pensar que les celebritats de perfil alt no tenen també el seu maletí d'eines per condicionar el relat. Esperarem el veredicte.